Translate

dijous, 4 de setembre de 2014

TDS 2014. Ultra Trail du Mont Blanc.


S'atansa el dia, es l'ultima data senyalada amb roig al calendari, les sensacions els últims dies no són les millors però confio que en arribar a Chamonix això canvii, el cap es centri amb la cursa i les cames comencin a respondre. 
Aquest any no m'acompanya l'Ana, embarassada de 8 mesos ja no esta per aquestes històries, tot i tenir ganes de venir ara toca descansar i preparar-se per la gran carrera que ens espera a partir del mes següent. Aquest any m'acompanya el Roberto, ell farà l'assistència i s'encarregara de donar-me ànims quan les coses es posin negres.

El dimarts sota un diluvi arribem a Chamonix, temps d'agafar el dorsal i marxar cap a Courmayeur, el temporal no acompanya a quedar-se, si continua així dema serà complicat córrer amb tant fang, amb tanta aigua els rius estan baixant desbordats.

27/9/2014
Són les 5h del matí, esmorzant dins la furgo i mirant al cel veig que esta estrellat, primera bona notícia del dia. Material revisat, cap mentalitzat i ara si, amb ganes que comenci la guerra, ens dirigim cap a la sortida.
Les 7h del matí, donen el tret de sortida, sortim de Courmayeur, primers quilòmetres de baixada, i de seguida ja estem pujant per l'estació. Pujada ampla, amb suficient espai perquè és col·loquin totes les peces al seu lloc. Les forces estan intactes, i les cames estan reaccionant, els últims dies tenia problemes al isquio però ara mateix no tinc cap molèstia, això rutlla.


Continua la primera pujada del dia, el cel esta totalment seré, el vent bufa amb força, la sensació de fred va augmentant cada vegada més, ja fa una bona estona que he perdut la sensibilitat a les mans. Tot canvia quan arribem al Col Chavannes, aquí ja toca el sol i en aquesta cara de la muntanya no bufa el vent, a poc a poc vaig recuperant temperatura, al mateix moment que vaig agafant ritme a la baixada. 
Un descens llarg i molt corredor que amb alguna pujada final ens portara al Col du Petit Saint Bernard. Estic al costat del llac, davant meu una pared que cal pujar i dalt ja veig una bona concentració de gent, és el primer lloc on hem quedat en veure'ns amb el Roberto, just sortir de l'avituallament esta esperant, ham el Tuk el meu gos que està animant a la seva manera. Hem donen forces per continuar, comenta que vaig dins dels temps que tenia marcats, sense parar parlem de com esta anant la cursa i hem dona forces per continuar amb aquest ritme.
Estic corrent molt còmode, sobretot a les baixades, en pujada les cames van més pesades, de moment la cursa és molt corredora tot i que en alguns trams el fang ha deixat el terreny impracticable, i les cames s'enfonsen fins als genolls.

Sortint del coll la temperatura és perfecta, el sol esta escalfant tot i que no fa molta calor, perfecte per afrontar el llarg descens que em portarà fins a Bourg St.Maurice. 
Últims quilòmetres plans i entrada a St.Maurice, és el primer punt on pots rebre assistència externa, una mica de crema a les cames, comentem amb el Roberto com van les coses, temps just per menjar i carregar aigua i sortir ràpidament.
Davant meu el tram més dur del que portem de cursa, m'esperen 16km amb 1900m d+ i uns 500m d-, a més just a migdia, la calor comença a ser insuportable.
Uff, com costa aquesta pujada, els últims dies ja no estic pujant molt fi, i avui no és cap excepció, a mes la calor m'està deixant destrossat, miro de no pensar amb el que queda i anar pujant tranquil·lament. Me quedat quasi sense aigua, encara falta bastant i decideixo racionar-la per si un cas no en trobo pel camí, fa estona que espero trobar-ne, però estem en una zona seca.
Sort, abans del coll arribem al punt de control, i ja escolto com raja l'aigua de la font, encara bo. Carrego aigua i continuo la dura pujada, ja queda menys pel Passeur Pralognan a 2587m.
Ja estic dalt, respiro un moment i comença el descens, primer tram amb cordes fixes, el pas més tècnic del moment i dels pocs llocs on no pots córrer, és un tram curt, de seguida agafo el corriol i gass avall. Em sorprèn veure que les cames vagin tan bé amb baixada, abans de la cursa no m'esperava estar així.

Arribada al Comet de Roselend amb una bona afluència de públic, això dona forces per continuar. Parada per menjar una mica, ficar-me roba més abrigada i començar a pujar, dalt del cim ja es deixa veure la boira, ja no tinc calor. Començant a fer-se fosc, intento fer el mes ràpid possible la combinació de pujades i baixades que em portaran al Col du Joly, proper avituallament.
Arribo a l'avituallament seguint els passos de la música que sona a tot drap, ja fa una estona estava sentint la música però semblava que el punt de control no arribava. Carregar aigua, menjar una mica i sortir disparat cap a Les Contamines, un descens ràpid per l'estació d'esquí, i em continua sorprenent com reaccionant les cames a les baixades, mira que puja costa molt, però baixar es un luxe avui. En aquest tram m'ajunto amb el Lartaun, anem al mateix ritme, això va bé per anar ajudant-nos. Baixada ràpida i ja estem al km 95 a les Contamines, segon lloc on esta autoritzada l'assistència, ara mateix ja no em fa falta res, em mentalitzo que nomes queda una pujada i ja baixar cap a Chamonix.
Però quina paret tenim davant, estem pujant amb el Lartaun, la primera part prou bé, només ens queda la ultima paret, la més dura, la llum del cim es veu molt lluny. Vaig seguint el ritme que ell marca i pensant que cada cop queda menys, amb la fresca pujo molt millor que a la tarda.
Col del Tricot, ja som dalt, uff, ja a costat el seu, ara comença la baixada, tot i que encara queda algunes pujadetes ja tenim el pitjor fet. Primers quilòmetres de baixada i ja noto que ara no estic tan fi, a mes les pujades tot i no ser molt pronunciades es fan dures, li comento al Lartaun que tiri que ell va millor, jo ja miraré de no perdre molt ritme però les cames han dit prou. 


Últim esforç, ja estic a les Hauches, 8 km pràcticament plans per arribar a meta. El meu cap fa estona que està notant el cansament, porto rato veien senyals que no existeixen i llums desapareixen, val més que arribi aviat a Chamonix.
Ja esta davant meu, entrada al poble i no es cap alucinacio, ja només queda entra a meta. 21h 7m després de sortir de Courmayeur i recórrer els 119km i 7250m d+, per fi puc parar a descansar, miro la pantalla i veig que he entrat a la posició 79 de 1600 corredors, no esta gens malament i menys de la manera que ha anat els últims dies, un any més estic a Chamonix molt content del rendiment.


Objectiu complert, l'any passat quant vaig fer la CCC, ja vaig dir que volia fer les tres curses de la Ultra Trail du Mont Blanc, de moment ja en tenim dues, ara falta la més dura, els 167km i 9500m d+ de la UTMB em fan molt respecte, espero poder estar en forma en algun moment per poder afrontar la cursa, de moment em quedaré amb el record de l'aconseguit, tot i que el cap ja comença a pensar amb els 167kms.

I els objectius de la temporada estan més que superats, tenia tres curses al cap, Transvulcania, UTVA, i TDS, he pogut fer les tres amb bon rendiment. Sincerament volia arribar amb millor forma a l'ultima cita, però els últims mesos ha sigut impossible entrenar per falta de temps, però no em queixare, tot sigui per dedicar-li temps a un nou projecte per la pròxima temporada. 
Així que ara si, amb els deures fets, dedicaré a fer els últims quilòmetres de l'estiu combinant amb alguna cursa, i esperar la carrera més important que tinc aquest any, el naixement de la meva filla, això sí que serà una bona ultra.

Salud i gass.