Translate

dijous, 14 d’agost de 2014

Trail Val d'Aran


Cada cop queda menys per l'ultim objectiu de la temporada, aquest any tenia marcat amb roig al calendari tres curses, la primera va ser Transvulcania, la segona era la UTVA i ara ja només queda la TDS dins l'Ultra Trail del Mont Blanc. A només 3 setmanes de la data senyalada em decidia a córrer el trail de la Val d'Aran, ja des del primer moment no m'agradava gens el traçat que ens tenien preparat, els 47km i 2500m d+ eren majoritàriament per pista i asfalt, i la veritat és que si a mes et coneixes perfectament el terreny, no engresca molt. De totes maneres veia la cursa com una bona manera de sumar quilometres de cara a la pròxima cita.


Sortida des de Salardú, direcció Unha, primera pujada del dia, per la pista direcció Orri, un grup de corredors s'escapa rapidament, jo miro de quedar-me entre ells i la resta de corredors i vaig pujant tranquil·lament. Sembla que les cames estan responent bé, de moment estic prou fi, aprofito per anar restant quilometres. 
Arribada a Orri, ja una mica cansat de pujar per la pista, aquí ens tenen preparada una baixada per la pista de l'1, la faig rapidament, atent a no passar-me el camí que em té que portar a Ruda, quan arribo en aquest punt veig alguns corredors que estan pujant de 1500, no han vist les cintes i s'han passat, la veritat que les marques estan a terra i es camuflen amb l'herba, si no et coneixes el terreny es fàcil continuar baixada avall.
Ara tot es baixada fins arribar un altre cop a Salardú, sense entrar al poble ens dirigim cap a Mont Romies, això si continuem baixant per pista.

Arriba la primera pujada dura del dia, les cames ja no van tan fines, i les sensacions no són gens bones, i encara va a pitjor quan arribo al camí que ens té que pujar a Mont Romies i veig que no esta marcat, estan un bon grup de corredors allí perduts. Ahir vaig parlar ham el director de la cursa per comentar-li que en aquest punt no hi havia cintes i veig que a passat de mi, quin desastre. 
Comento als corredors que hem de pujar per la pista, i així anem quasi fins arribar a dalt, el grup es vaescapant però cada cop han de parar a preguntar per on va la cursa. En aquest punt alguns corredors van pujar per la pista fen mes quilometres que els que vam pujar pels senders que els creuen, un descontrol total. 
La primera pujada forta del dia ma deixat al seu lloc, seguim per la pista que ens té que portar cap al llac de Sasloses per encarar la pujada al Montardo. Pujada amb molta pedra, no tinc moltes forces per fer l'ascens, estic pagant car les ultimes curses, però per fi estem fent un tram de muntanya, ja començava a ser avorrit tanta pista. 


La boira es comença a apoderar del cim i el vent augmenta la sensació de fred, com puc vaig fent la pujada, avui no és el dia i ara ja u tinc claríssim, les cames no tiren, però ja és més fàcil acabar, que busca una sortida per anar cap a casa. Abans d'arribar al coll m'avança la Montse Bacardit que va destacada com a primera noia, miraré d'agafar-la baixant almenys si fem junts els últims quilometres serà més distret. 
Baixada cap a Restanca, ara ja fora de la boira i amb un temps més agradable, arribem juntament amb la Montse a Pont de Rius i pels que coneixem el recorregut ara arriba la pitjor part, l'únic tram de muntanya ja a passat, ara toca 12km d'asfalt i pista fins a la meta, i pràcticament terreny pla, quina mandra. Encara sort que anem parlant durant tot aquest tram, sinó dubto molt que hagués arribat. Els últims quilometres es fan molt durs, tinc problemes als bessons i em costa arribar a meta, sem fa difícil seguir el ritme de la guanyadora, tot i que al final entrem junts a meta. 
Tot i els problemes arribo a la 15ena posició, amb un temps de 6h 8m per recórrer els 47km i 2550m d+. Per ser gran carrera de la Montse demostraran un cop mes que aquest any esta intractable guanyant totes les curses a les que participa.

Al final no estava tan recuperat com jo m'esperava tot i això espero que aquests quilòmetres em serveixin per agafar forces de cara a la TDS
En quant a la cursa no se com definir-la, el recorregut tant del Trail com el de la Short crec que és un desastre, no entenc perquè cal fer tanta pista i asfalt en una cursa de muntanya i aquí a la Vall on anem sobrats de corriols i muntanyes, crec sincerament que caldria revisar aquest traçat si es torna a fer la cursa. 
De l'organització, doncs que dir que no s'hagi dit ja, alguns sembla que o volen amagar o si mes no dissimular, però el que vam viure aquest cap de setmana a la Vall va ser penós, i el pitjor, va ser molt perillós.  
Hem dona molta rabia que es queixin que els van treure marques, es una putada si te les treuen, però si el dia abans t'avisen o vas a mirar i s'arregla. No fa tants dies vaig córrer una cursa on va passar el mateix, i els organitzadors van anar corrent el mateix dia marcant el recorregut. Després de la meva cursa vaig estar fins mes de les 12 de la nit seguint l'ultra, vaig estar a bastants punts, vaig parlar amb diversos corredors i vaig poder veure jo mateix el que passava allà. Molts corredors abandonant per falta de marcatge, d'altres seguint amb cursa després de perdres durant molta estona, anar sol era una odissea. Però el pitjor del cas per mi era el descontrol de l'organització, dubto molt que tinguessin un pla per treure a la gent de la muntanya en cas de mal temps, i u dubto més després de trobar-me dos cops a un cotxe de l'organització buscant els controls sense saber on anava. També em va semblar una animalada tenir controls dalt de la muntanya amb dos voluntàries abandonades amb només un telefon mòbil als dits, representa que havien d'estar allí pràcticament tota la nit.

Tinc la sensació que cap dels organitzadors a fet mai una cursa com aquesta, i si la feta no si ha fixat gaire. En aquestes curses la nit pot ser molt complicada, tots sabem com les gasta la muntanya, saben això crec que el marcatge de nit era patètic, tant costa ficar totes les marques per on creguis que passar corredors a la nit amb reflectants?
També crec que si corresin aquest tipus de curses, no deixarien als corredors abandonats en els punts més complicats de muntanya, si t'avisen que la gent esta tenin problemes amb el marcatge envia gent als punts més perillosos i assegura el tiro. En fi ens podríem passar el dia analitzant els errors d'aquesta cursa, o més ven dit de vàries curses que munten aquest organitzadors, ja sabíem el que havia passat a Coll de Nargo, però espero que això serveixi per analitzar la situació, els patrocinadors, els que els donen suport i sobretot els corredors en treguin les conclusions.

Hem sap greu haver de fer aquesta crònica d'una cursa que és munta aquí a la Vall, encara em sap més greu pels corredors que han vingut de fora i s'han emportat aquesta imatge de la Vall, crec que es un gran lloc per muntar una cursa alpina de veritat, i podríem tenir una gran Ultra, però si seguim per aquest camí u veig molt complicat, el nom de la Vall per als corredors de muntanya crec que a quedat bastant tocat, és tindrà que fer una gran feina per adreçar la situació.

Salud i gass.

1 comentari:

  1. Hola, (creo que me anterior comentario no se ha cargado)
    Toda la razón Xoan. Mi nombre es Kike Borrás y hasta el 2013 estuve al frente de la organización de la UT Coll de Nargó. Me gustaría puntualizar y dejar claro que ni yo, kike Borrás, ni la entidad a la que represento y que en su día organizó la UT Coll de Nargó, la Associació Esportiva Ekke Lleida, tenemos nada que ver con UT Coll de Nargó, ni mucho menos, con la UT Vall d'Aran, ni siquiera con Lleida World Extrem, entidad que presuntamente ha organizado esta ultra. Si que estuve vinculado, hace aproximadamente dos años, con esta entidad, pero exclusivamente a nivel deportivo sin organizar con ellos ningún tipo de evento (entidad de la que por cierto salí muy descontento por su forma de actuar). No me gustaría que mi imagen, ni la entidad que represento, se viera tristemente relacionada con este tema como he visto que ha ocurrido en otros blogs.
    Yo siempre he luchado por una profesionalización de la organización de estos eventos. Huyendo de los "piratas" que aprovechan la tirada que tienen ahora este tipo de pruebas para llenarse los bolsillos sin ningún tipo de escrúpulos, careciendo por completo de la esencia que se debe tener para hacerlo: amor y respecto a la montaña y a los que corren y disfrutan de ella.
    Un saludo y gracias por escribir tu crónica y explicar lo que ahí pasó, espero que esto sirva de algo para que no vuelva a ocurrir ni esta, ni en ninguna prueba más por la seguridad de los corredores y por el bien de este apasionante deporte.

    ResponElimina