Translate

dijous, 7 d’agost de 2014

Era nocturna Vielha



Les cames encara no estan del tot recuperades, les ultimes setmanes e aprofitat per descansar una mica de tot la càrrega de l'estiu, i per mirar d'arribar amb forces a les ultimes curses de la temporada. Però el dissabte arribava la segona edició de la Nocturna de Vielha, 10km d'asfalt, donant dues voltes al poble. No es una cursa que em motivi especialment, no m'agrada córrer per asfalt i menys en una cursa tan explosiva, no estic acostumat a ritmes alts, tot i això és una bona manera d'agafar una mica de xispa, que em pot anar bé de cara a les curses de muntanya, i l'altre motiu es que la cursa es fa a casa, i no em tinc que desplaçar per anar a córrer, per un tipus de cursa com aquesta no faria gaires quilòmetres per anar a córrer.

Les 21h i després d'escalfant una bona estona estic a la sortida, un any mes Vielha esta ple de gent, el temps a respectat la cursa i a permès que molta gent sortís a disfrutar de la carrera.
Sortida ràpida com sempre amb aquest tipus de curses, de totes manera no em deixo portar, sóc molt conscient de les meves carències en aquest tipus de recorregut i miro d'agafar un ritme que pugui mantenir. Els primers 5km sem fan molt durs, a partir del segon quilòmetre em fa bastant malt la panxa i tot i que puc continuar mantenint el ritme molesta bastant. Amb tot puc continuar i confiar que passi el dolor, faig la primera volta al poble i sembla que cada cop estic millor.
Torno a encarar les primeres pujadetes, alguns corredors despès de la cursa parlaven que era molt trenca cames amb les pujades i baixades, jo desitjava pujades més llargues i baixades amb més pendent.
La panxa a millorat i els últims moment de la cursa vaig millor, ja queda poc mes d'un quilòmetre i puc canviar una mica de ritme, gasto les ultimes forces per arribar a meta, i 39m 46s de patiment em fan arribar a meta a la 9ena posició.
Ja tinc el tràmit de l'asfalt passat, ara tornem a ficar el mode muntanya per afrontar amb garanties l'ultim gran objectiu de la temporada que serà la TDS dins de la Ultra Trail del Mont Blanc, però abans farem un ultima posta a punt corrent el Trail de la Val d'Aran. A l'asfalt no crec que m'hi tornin a veure fins l'any que bé, tot i això em quedo amb el bon ambient que es va veure durant tota la cursa, i amb els ànims de la gent, la veritat es que t'ajuda córrer quan no veus molt bé d'on venen però tota l'estona sents crits d'anim amb el teu nom.

Salud i gass.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada