Translate

dimecres, 23 de juliol de 2014

Ultra Valls d'Aneu


Arribava el segon gran objectiu de la temporada, la UTVA estava marcada des de feia molts dies al calendari. Des del moment que de l'organització hem van comentar que muntarien aquesta cursa la vaig tenir present durant els entrenaments.
Analitzant el recorregut, els quilometres i el desnivell era una cursa a la qual li tenia molt de respecte, ells ja l'anomenaven INDOMITA i sabien el que es deien.
El dia del brífing ja ens van fer saber que seria un recorregut molt dur, 100% alpí i amb trams poc corredors, ja venia amb aquesta idea, però després que u remarquessin tant des de l'organització, el respecte va créixer. Vaig anar a dormir conscient que seria un dia dur, al que caldria apretar fort les dents si volia arribar a la meta.


Sortida tranquil·la, res a veure amb les ultimes curses que he fet, on el ritme és frenètic, aquí tenim molts quilòmetres per davant i el ritme és més suau, hem noto bé i faig els primers passos del dia amb el primer grup.
Arribant a Jou el grup que anem a davant tenim una confusió en el circuit, fem mitja volta i això fa que ens tornem a junta amb la resta de corredors, arreglat el problema continuem cap a Espot.
La pujada fins al poble es suau, no sabia molt bé com estaria avui, ja que els últims dies no he pogut entrenar molt per diversos motius, però ara mateix hem noto molt còmode, puc córrer aquest tram al costat dels favorits i mirant de seguir els passos de tot una llegenda de les carreres de muntanya com es el Salva Calvo. Se que per mi és impossible anar tota la cursa amb aquest grup, quan arribi la pujada dura segurament hem deixaran de seguida, però de moment vaig aguantant.

I arribem al Coll de Fogueruix, allí es comencen a distanciar, a partir d'aquí comença la meva cursa amb solitari. Amb els ànims de la gent arribo dalt del coll, i comença una baixada ràpida, que ens conduira a Les Planes de Son.
Tot i que el sol ja comença a apretar, el terreny esta humit de la pluja de la nit passada, miro de baixar controlant però dins el bosc trepitjo unes rames molles, rellisco i hem giro el genoll, sembla que no a passat res però noto una punxada durant una estona, miro de seguir més tranquil a veure si es va
passant el dolor.


Ja  a Planes de Son, aquí tenim un avituallament i comença el quilòmetre vertical, fins al cim del Tésol és un tram cronometrat, 5km i 1150m d+, no tinc cap intenció de fer temps, ja tindré prou feina a arribar a dalt. 
El terreny ja es mes alpí, pujant pel dret fins al cim, es far dur, i cada cop veig més lluny el grup davanter, però aquesta no és la meva guerra, ja en tinc prou amb arribar a meta. Dalt del cim, unes vistes increïbles i un cresteig entre Tésol, Roca Blanca i Pineto, que no et permet cap error. Encaro la baixada cap a la Vall de Cabanes, un descens molt tècnic, on has de deixar-te caure i anar frenant, aquí torno a notar molèsties al genoll, ara hem preocupa mes.

Pedres i més pedres, es el terreny que tinc per davant, fa estona que no veig res més. El cap comença a fallar al mateix temps que les cames, fa ja molta estona que estic corrent sol, i ara mateix no tinc molt bones sensacions, espero que aquest moment és passo el més aviat possible, de moment no hem preocupa molt, és normal tenir moments així en aquest tipus de carreres.

El terreny tècnic continua, passant pel Coll de Basiero, fins a arribar al refugi de Mataró, allà pugem al Llac Glaçat i una baixada dura ens conduirà fins a Sabordo
Arriba el pitjor moment del dia, no estic amb moltes forces, tot i que la baixada és pel camí no puc córrer ràpid, fa una bona estona que no hem trobo bé. A poc a poc faig el descens, amb males sensacions i amb el dubte de no veure cap marca al camí, algú les a tret totes, però ràpidament des de l'organització ja estan remarcant. 
Costa molt continuar, he arribat a la pujada a Bonaigua però no estic convençut de poder continuar, cada cop tinc més clar que a Bonaigua abandonaré. Allí m'esperen l'Ana, en Xevi, el Jaime, el Roberto, el Cristian i l'Ona, m'ajuden a no abandonar, miro de menjar una mica per agafar forces i quedo amb ells que ens veiem a Isil, provaré una estona mes
Pujada al cim de la Cigalera, i un llarg descens hem condueix fins al poble d'Isil, passant pel llac de Garrabea per anar cap a Rosari, durant la baixada e pogut córrer bé, ara ja estic més convençut de continuar.

Surto d'Isil, per encarar l'ultima part de la cursa, però a la primera pujada ja veig que serà dur, amb moltes feines arribo a les bordes de Rise. I despres d'una ràpida baixada ja estic davant de l'ultima gran pujada del dia, l'ascens al Montroig, intento convencem que ja esta, que es l'ultim esforç però serà un ascens complicat amb les condicions amb les quals hem trobo.

Pujo a poc a poc però millor de el que m'esperava i ja estic per damunt de la cascada, enfilant la pedrera que hemque conduir al cim, encara és de dia i això hem tranquil·litza, intentaré sortir de la muntanya abans no es faci fosc, el proper objectiu es que la nit m'agafi baixant.
Estic allí on volia estar, l'ultima baixada, les forces ja estan molt justes però ara tinc clar que arribaré.  Es negra nit, i es comença a escapar algunes gotes, fa estona observo la tormenta davant meu. Continuo el descens que hemque portar a Esterri, just abans de sortir de la muntanya hem trobo al Ramon Villuendans, hem diu que ja queda poc per arribar a la pista, després queda un corriol tècnic i ja una baixada mes tranquil·la, això hem tranquil·litza fa estona que desitjo poder córrer per un tram ràpid, sense pedres.
Ultims quilòmetres del dia, veig Esterri davant meu, tot i que ja es tard alli estan esperant-me els companys, gracies a ells avui e tingut forces per acabar.  
18h 14m, entro a meta a la 7ena posició i corrent mes de 15h amb solitari.

Ara si que ja u poden dir ben alt, aquesta es una de les curses més dures del Pirineu, era el primer any que es feia i estava tot una mica a l'aire, no es tenia referències de temps, ni de dificultat, i veient les reaccions dels corredors es INDOMITA.
Tinc la sensació que aquesta serà una de les grans curses del Pirineu, te tot el que se li demana a una gran cursa, un recorregut increïble, terreny 100% alpi, una bona organització i un poble bolcat. Espero poder tornar a córrer la temporada vinent ja amb la carrera consolidada i poder tornar a disfrutar d'aquesta gran cursa. 

Salud i gass.

dilluns, 7 de juliol de 2014

La Ribalera 2014

La Ribalera 2014

Els últims dies no estic entrenant molt, el cos s'esta resentit de tants quilometres, ara és moment de baixar una mica el ritme per poder afrontar la segona part de la temporada amb garanties. Tot i això arriba el cap de setmana de la Ribalera, l'any pasat ja la vaig correr aquesta cursa i el recorregut hem va encantar, es una carrera dura amb 2700m de desnivell positiu, per terreny d'alta muntanya i 38km. Tot i no arribar amb un bon moment tenia moltes ganes de tornar a disfrutar d'aquesta cursa.

Diumenge dia 29, les 7h i estic ja dins la zona de sortida, moment per compartir impressions amb diversos companys de cursa. No deixem de mirar el cel, a veure si decideix descarregar la tempesta, les previsions son que plourà durant la primera part de la cursa però acabara sortint el sol, a veure que és el que passa finalment.

Primera pujada del dia, sortim del poble a un bon ritme i ja veig que no serà com a la ultima edició, l'any passat no mes de 5 corredors ens vam distanciar a la sortida, avui hem quedo al final del primer grup i puc contar mes de 20 corredors. Això ara mateix no hem preocupa, continuo al meu ritme oblidant la gent que tinc davant.
Primers quilometres amb pujada per dins del bosc, i cada cop amenaça mes el cel. Ja al final de la primera pujada arriba la pluja, estic en un dels trams mes ràpids del recorregut sota un bon ruixat, miro de córrer tot el que puc durant la part plana, intentant escapar de la tempesta però l'aigua m'acompanya durant tot aquest tram.
Comença la pujada cap al coll de Manega, sembla que la pluja a acabat, és una bona notícia perquè de continuar amb aquest temps la pujada al Saloria hauria set molt dura, la temperatura es baixa ara mateix. Arribant al coll de Manega ja es comença a veure el sol, això hem dona forces per afrontar la dura pujada que m'espera. Em trobo en un terreny molt pedregos on no és fàcil córrer, un despiste es pot pagar molt car, a mes la pedra molla dificulta avançar ràpidament.
Dalt de la cresta ja veig davant meu el cim del Saloria, en alguns moments s'amaga darrera un núvol, però de tant en tant es deixa veure per recordar-me la duresa del seu tram final. Hem trobo ja lluitant amb les roques que em conduiran al cim, les posicions fa una estona que san estabilitzat, veig dos corredors davant meu, i pel darrera hem segueix un grup que cada cop es va fent mes petit, això si, alguns corredors se'm van apropant durant la pujada.

2880m el cim del Saloria, primer objectiu de la cursa, comença la baixada. Un moment per menjar i beure, agafar aire i sense perdre temps, gass avall.
Baixada tècnica i perillosa, l'aigua a ajudat a fer-ho mes complicat però les sensacions que tinc no poden ser millors, hem sorprèn trobar-me tan bé i que les cames reaccionin tan ràpid. Ara si, me distanciat del grup perseguidor i cada cop tinc mes aprop els de davant. Ja al als peus del cim, moment per mirar endarrere i veure el descens que acabo de fer, ara toca un tram on es pot córrer ràpid fins arribar a la pròxima pujada, tocarà aprofitar que hem trobo en un bon moment.
Agafo el corredor de davant que és el Jaime, li comento si té problemes i em diu que el de sempre, les cames no van a la baixada, però ara ja sembla que va millor. Anem fent el tram pla i cada cop tenim mes aprop un altre corredor, per darrera fa estona que ja no veig a ningú.
Arriba la pujada a font Negra, dur ascens i mes en aquest moment del dia, passem al corredor de davant, i juntament amb el Jaime arribem dalt. Junts fem la cresta fins arribar a la baixada, alli en Jaime torna a tenir problemes i ens distanciem una mica.




Ara ja nomes queda baixar, miro el rellotge i veig que estic per sota del temps de l'any passat. Sense casi parar als avituallaments faig els últims quilometres del dia.
Ja a Farrera, nomes queda 4km de cursa i les cames estan responent, ultim esforç, la baixada al final es comença a fer llarga, però ja veig Tirvia molt a prop. Ultima pujada al poble, miro endarrere i no veig ningú de la meva cursa, faig els últims metres ja molt cansat, fins entrar a la meta.
Al final 38km i 2750m de desnivell positiu amb un temps de 5h 6m, baixant mitja hora el meu temps de l'any passat i aconseguint una bona 8ena posició.

Un altre any gaudint d'aquesta bona cursa, amb tot els ingredients que se li demanen a una cursa de muntanya, bon recorregut, increïbles vistes, climatologia complicada i un terreny de pura muntanya. L'any passat vaig acabar molt content aquesta cursa perquè sortia d'una lesió i aquí hem vaig trobar molt be, i aquest any no és per menys, desprès d'unes setmanes dures on no estava entrenant a gust, e tornat a agafar la confiança per afrontar la segona part de la temporada de curses de muntanya.

Salud i gass.