Translate

dijous, 26 de juny de 2014

Skyrace Vallibierna


Diumenge dia 15 de Juny, avui es celebra el gran premi Buf Salomon a Vilaller, prova que esta dins de la copa d'Espanya de curses de muntanya amb un circuit de 34km i 1700m de desnivell positiu. L'última setmana quasi no he entrenat, fa dies que no tinc gens de bones sensacions corrent, així que arribo a aquesta cursa amb una sensació estranya, tot i això només penso amb seguir sumant quilometres i que la cursa em servirà com un entreno de tirada llarga de cara a l'Ultra de les Valls d'Aneu, així que avui aquest és el pla.  

Es el moment de la sortida, 3,2,1 gass... aquí els de davant apreten fort, es una carrera amb un bon nivell de corredors, a mes els primers quilometres fins a Ginast són ràpids, però un cop passats els 2 primers quilometres, comença l'espectacle. Els propers 6km son tots amb pujada, prop de 1400m d'ascensió, vaig pujant tranquil·lament tinc clar que avui no es el dia, millor dosificar be i anar restant quilometres. Pujada dura i de pura muntanya, i arribant al punt mes al, del cel es comença a escapar una mica de neu, el fred es va apoderant del meu cos, la neu en cap cas es intensa no sembla que hagi de desencadenar en una tempesta però si que li afegeix un ingredient mes a la prova. Arribant a la cresta de la muntanya es moment de córrer per encadenar amb la primera baixada del dia, deixo el fred endarrere però continuo amb aquesta sensació estranya, el cap no vol córrer pero les cames van anant fent. Torna a arribar la pujada, un altre cop canvio de ritme, estem en un terreny poc propici per córrer aixo fa que els quilometres es restin més a poc a poc. Ara la pujada ja no es tant llarga i ja torno a esta en condicions de córrer, només queda coronar un altre cim i després la baixada del dia, ja se el que m'espera perquè no es el primer cop que faig aquesta baixada, aixo no se si m'ajuda ara mateix igual seria millor no ser conscient del que m'espera. Ja estic començant a baixar i es confirma que avui no puc, estic baixant molt lent, pitjor del que esperava, miro de no preocupar-me per aquesta situació, sigui com sigui haig d'arribar a Ginast i allí arrossegar-me si cal fins a Vilaller.

Una dura baixada em deixa pràcticament sense forces però ja veig Ginast davant meu, dos quilometres plans em separen de la meta, un dia dur però content de superar els moments crítics. 34km - 2700m d+ i 4h 34m després arribo a Vilaller un altre cop, ara es moment d'analitzar com estic físicament i començar a pensar que queda molt estiu i cal anar dosificant.

Salud i gass

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada