Translate

dilluns, 28 d’abril de 2014

Trans Olianenca 2014











Queda pocs dies pel primer objectiu de la temporada que no es altre que acabar la Transvulcania, així que ara és moment de sumar quilometres. Després de tot un hivern sense competir, les ganes de penjar-me un dorsal son molt grans, i aquet cap de setmana l'aprofitaré per fer dues carreres, la Trans Olianenca el dissabte i el Trail de l'Alta Segarra el diumenge.

Dissabte 26 d'Abril, són les 10:30h i estic sota l'arc de sortida, pensant en què és un cap de setmana per sumar, però se que a la que donin la sortida aniré a totes. Es tracta d'una carrera rapida, són 16km i només 600m de desnivell positiu, no es el tipus de recorregut que mes m'agrada però és una bona cursa per anar agafant ritme. 


Donen el tret de sortida i aquest cop si, no em deixo portar pel moment, no surto tranquil però tampoc faig una sortida molt rapida, sense perdre el grup dels primer anem fent la primera part del recorregut. Primers metres plans i aquí ja es nota que alguns dels participants estan acostumats a aquest terreny, estan corrent a un bon ritme, intento no deixar-me portar i esperar que arribi el moment mes tècnic del circuit. 
Vaig trobant bones sensacions, comencem una pujada que es deixa córrer i en aquest terreny em noto molt millor, no se si podia aguantar molta estona el ritme que portaven al pla. Els quilometres van passant entre corriols, alguna pujada i baixades tècniques en algun cas, però molt rapides. 

En algun moment de la cursa faig càlculs d'en quina posició estic, no acabo de recordar els corredors que tenia davant. Es una carrera on tot passa molt ràpid, però la veritat és que a mi a partir del quilometre 10 sem està fent etern. Sembla una cosa estranya però no crec que u sigui tant, potser serà una qüestió de cap, al final és qui mana amb tot això. Les carreres tan rapides per mi són molt llargues, has d'anar a un ritme alt si vols mantenir la posició, no et pots despistar i no tens temps per baixar el ritme. En una carrera de 100km tot va més lent, saps que tens molt temps per recuperar posicions, només és qüestió de seguir el teu ritme, i a mi em va molt millor aquesta calma. En carreres lentes el temps em passa mes ràpid.
 
Però ara no es moment de calma, ja queda poc i m'estan apretant fort, veig que els dos corredors del meu davant no paren a l'avituallament i imagino que els que m'estant seguint d'aprop tampoc u faran, així que gass, es moment de treure el que queda. Sembla que estem obrint distancies amb els corredors que ens segueixen u juntament amb un altre estem afrontant els últims quilometres.
Ens trobem al km 15 i el ritme que portem es exagerat per mi, miro de treure tot el que tinc perquè se que queda poc, van passant els metres i vaig veient clar que la meta no estarà al km 16, sinó que encara queda bastant per arribar a Oliana, miro endarrere, veig que els perseguidors estan molt lluny i dono la batalla per perduda amb el corredor que anàvem junts, la veritat que no em veig amb forces d'aguantar un altre quilometre a aquet ritme, afluixo en els últims metres i finalment entro a la meta en la 7ena posició en la general. Una estona més tard em donaré conte que he entrat 3er sènior, i m'alegro d'haver fet aquests últims quilometres tant ràpids i no haver donat opcions als corredors que ens perseguien.
 

Al final una carrera on el perfil no era del meu gust, però un podi que sempre esta bé, a més he pogut disfrutar d'un bon recorregut amb alguna baixada que mà sorprès i una gran jornada de dissabte amb una molt bona organització de la cursa.



Salud i gass.
 

divendres, 18 d’abril de 2014

Ruta circular a Luchon 107km - 1575m d+.

Aquest cop tocava ruta amb bici de carretera, sense pressions, sense penjar-nos cap dorsal, només escapant de la pluja que anuncien per la Vall d'Aran durant el dia d'avui.

Farem una circular sortint i arribant a Luchon, pujant el Port de Peyresourde 1569m. De camí a Luchon anem deixant els núvols endarrere, el cel esta seré cap a la zona que ens dirigim.

10:30 del matí, sortim de Luchon i el primer que ens trobarem serà la pujada al Port de Peyresourde, la pujada més dura del dia, però sabem que un cop superat aquet desnivell ja tindrem molta feina feta. En total seran 15km on haurem d'ascendir els 939m positius amb un 6'1% de grau d'inclinació mitja.

En poc més d'una hora ens trobem al punt més alt de la ruta, disfrutant d'unes bones vistes des del Peyresourde, una pujada llarga però en cap cas molt complicada, en tots moments es deixa fer.
Ens trobem aprop de l'estació de Peyregudes i l'estat de les pistes ens mostra que la temporada d'hivern ja està arribant al seu final.
Temps per recuperar una mica de forces, menjar i beure sense perdre molt temps i abrigants per afrontar el llarg descens que ens conduirà fins Arreau, el moment de descarregar adrenalina baixant. Gass...


Un llarg descens superant els 70km/h en algun cas i ja estem a Arreau al quilometre 32 de la nostra ruta, a partir d'ara ja tot serà planejar una mica mes, amb alguns trams de pujada però sense ser molt exagerats.





Per aquesta zona la primavera ja fa dies que ha arribat, es nota amb el verd del paisatge i l'altura que té l'herba en algunes zones. Sense quasi trobar cap cotxe en cap tram anem sumant quilometres, passant per diferents poblets. Ja hem deixat endarrere Serrancolin, Montegut i diversos poblets. El temps ens està regalant un gran dia el sol, fa una bona estona que brilla damunt nostre, la temperatura és perfecta.




Més u menys a partir del quilometre 60 ens trobem amb una mica mes de dificultats, el vent ens bufa de cara i amb ganes, això fa complicat poder avançar còmodament, i ens obliga a fer relleus per tal de poder superar aquest moment. Sort que el vent calma, i entrem en una zona més tranquil·la on podem avançar sense haver de fer tant esforç. El vent ens ha fet empènyer de valent, però ara respirem més tranquils en veure que a parat, som conscients que amb aquestes condicions seria molt dur arribar a Luchon, ja que encara ens queda una bon grapat de quilòmetres.

El dia ha aguantat perfectament, però a l'altura de Saint Beat ja veiem que cap a on ens dirigim la tormenta sembla bastant clara, anem parlant entre nosaltres de si estarà plovent o no, sembla que el dia ha aguantat però encara ens reserva una sorpresa final.

Ens trobem a només 5km de Luchon i ara sí que ja i som a dins, ens trobem sota una tormenta exagerada, la cortina d'aigua no ens deixa veure res, només de tant en tant es pot endevinar el poble al nostre davant, sembla que no arriba mai. Traiem les ultimes forces que ens queden per arribar al pàrquing on tenim la furgo el més ràpid possible, 5 minuts després d'arribar al final de la nostra ruta el sol trona a brillar damunt nostre i ens torna a regalar un dia excel·lent.


Al final a sortir una bona ruta, quasi hem aconseguit l'objectiu d'escapar de la pluja. Al final han sortit un total de 107km, amb un desnivell positiu de 1575m i un temps de 4h25m. Un gran entreno de cara a l'estiu que cada cop és més evident que ja el tenim aquí.

Salud i gass.


dijous, 10 d’abril de 2014

Trail Vall d'Ager

Canvi de xip, encara ens queden uns dies de temporada però la neu ja comença a perdre terreny, les condicions ja no són molt favorables per poder fer splitboard. Les altes temperatures dels últims dies estan deixant la muntanya impracticable, pues ara si, a arribat el moment de començar a pensar amb una nova temporada de carreres de muntanya.
Durant l'hivern e pogut anar sortint a entrenar però les condicions de la Vall són complicades per córrer, i mes arribant a casa quan ja és fosc pràcticament cada dia. Però es el preu a pagar per poder gaudir de la neu durant tot l'hivern i poder viure grans moments durant la temporada, alguns grans dies de neu pols d'aquest any ja no ens els treu ningú.

Diumenge dia 6 arriba el moment de canviar el rumb el moment de començar a córrer, encara descol·locat pel canvi de clima que tenim entre la Vall d'Aran i Àger em penjo el primer dorsal de la temporada. Disposat a recórrer els 30km i 1800m d+ que ens tenen preparats per la zona del Montsec.

Són les 9:30 i ens trobem tots sota l'arc de sortida, compartint les ultimes impressions amb en Xevi Daniel, que hem vingut junts des de la Vall. També es moment de retrobar-te amb companys coneguts en altres carreres i desitjar-te sort, moments abans de la sortida.


3, 2, 1 Gass...

Xoan recorda no sortir ràpid, "pensava abans de sortir", però no i a manera.
Tot i no ser exagerada la sortida ens escapem un bon grup de corredors, aquí comencen els dubtes.
Sortim els del recorregut llarg i el curt junts, i dels més u menys 20 corredors que ens hem escapat no tinc molt clar quants són de la meva carrera.
Això passa en moltes carreres, ja m'imagino que als organitzadors els fa molta gràcia penjar una foto amb molta gent a la sortida i tot això, però pels corredors almenys per mi es un desastre, seria millor les sortides esglaonades i així saps perfectament on et trobes i a quin ritme va la teva cursa.

Van passant el quilometres i en un principi les sensacions no són del tot dolentes, fins a arribar al quilòmetre 5. Començo a notar punxades a la panxa, però no sembla res greu, de totes maneres baixo una mica el ritme i intento respirar millor, a poc a poc vaig recuperant.

Arribem al segon control al km 11, aquí ens dividim amb els de la curta, i sorpresa, al grup que anàvem més ràpid som la majoria gent de la cursa llarga. Surto del control pensant que aquesta gent de per aquí abaix ja fa molts dies que corren, van molt forts.
Continuo al meu ritme ajuntant-me en algun moment amb algun corredor. Passen els quilometres i ja veig que avui tocarà patir de veritat, no vaig gens còmode en cap moment, i la pujada només a fet que començar, a mes el Monsec es veu alt i lluny ara mateix.
El sol estar cremant damunt meu com si em vulgues fer pagar tots aquests dies d'hivern que me queixat perquè no sortia, la calor comença a ser important, just ara en el moment que estic en el pitjor tram del recorregut.

Els quilometres van passant lentament ara mateix, la pujada es fa més dura de l'esperat, uff fa falta fer molt desnivell encara aquest any per ficar les cames a to. Cada cop veig més aprop el final, no sense patir arribo dalt de la carena, ara un tram mes u menys pla, abans de la ultima baixada. Les cames no acaben de funcionar, i tinc que anar combinant caminar i córrer.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants, aquest tram em permet gaudir del paisatge, ja que mentre pujava era complicat.

I ara si el tram que estava esperant, començo la baixada, però no amb les condicions que voldria, els problemes a les cames són constants tot i això intento gaudir el màxim dels corriols. Cal dir que el recorregut m'està sorprenent molt, i la baixada no decepciona gens.
Cada cop Ager esta més aprop, ja el puc veure al meu davant, ara només queda planejar els últims quilometres i entra a la meta amb un temps de 4h 2m i una bona 14ena posició. 


Avui no me trobat del tot bé durant la cursa, però aquest era un dels objectius de la carrera, anar trobant sensacions i conèixer en quin moment en trobava. A més això només a fet que començar i segurament ja vindran dies millors, almenys on pugui córrer mes còmode, i no anar esgotat tota l'estona. De moment anem sumant quilometres i desnivell, i anem preparant les cames de cara als objectius que me marcat per aquesta temporada.
 
Salud i gass.

dijous, 3 d’abril de 2014

RUN AWAY

L'hivern està cremant els seus últims cartuxos, els dies ja són cada cop més llargs, les temperatures ja comencen a marcar l'arribada de l'estiu i cada cop més el meu cap ja està pensant amb les carreres de muntanya. La temporada d'esquí a sigut prou bona tot i no poder gaudir de molts dies de sol els hem pogut aprofitar al màxim. La neu no a set escassa en cap cas, però si que a diferència de la temporada passada, aquest any hem hagut d'aprofitar la bona neu el mateix dia que queia, no ha aguantat gaires dies la bona qualitat, o serà que ens vam mal acostumar l'any anterior. A sigut una bona temporada per continuar amb els entrenaments, però també ho ha sigut per fer bones travessies i aprofitar al màxim els dies de bona neu, sempre al costat de bons amics. Al final totes aquestes sensacions es resumeixen en aquest vídeo, RUN AWAY, el nou vídeo de DEMENCIAL CLMBERS, que hem gravat i editat durant aquest hivern. 



Salud i neu.