Translate

dimarts, 21 de gener del 2014

Tuc dera Canau de Rius 2813m

 

Dijous 17h, comencem a pujar cap a Restanca. L'Ana i jo anem primers, més tard pujaran en Xevi i en Felipe
Deixem el cotxe al Pont del Resec i des d'allí anem pujant tranquil·lament per la pista fins a pontet de Rius.
En aquest punt es comença a fer fosc, decidim pujar pel camí d'estiu, dins del bosc estarem més resguardats del vent. La part baixa té poca neu, però podem anar salvant la situació i poc a poc anem pujant sense haver de treure'ns les taules amb cap moment.





Anem guanyant altura i les condicions van millorant, cada cop mes neu i millor qualitat, això ja té més bona pinta. Estem arribant a Restanca ens girem i veiem dos llums que estan pujant, es trobem no molt lluny d'on som nosaltres, decidim esperar i amb poca estona ens ajuntem amb en Xevi i en Felipe. Junts arribem al refugi, aquí a dalt en vent ja comença a ser mes insoportable.


Teníem la intenció d'aprofitar la lluna plena i sortir a foquejar una mica aquesta nit, però veien les condicions que es donen aquí dalt decidim no sortit del refu, temps per descansar, menjar una mica i a dormir, a veure si amb una mica de sort demà a calmat una mica el vent i podem sortir a fer alguna ruta.

Divendres de bon mati, ens aixequem comentant que em dormit millor que a casa, tots menys l'Ana que es queixa que a tingut fred als peus tota la nit, dormir amb el soroll del vent i l'aigua que baixa al llac et deixa molt relaxat.
Preparem l'esmorzar mentre esperem que arribi l'Adrià amb qui vam quedar que arribaria aviat al refu. El vent esta més calmat, tot i que de tant en tant fa alguna rafega forta.

Amb tot el material preparat, i ja amb l'Adrià al refu sortim direcció llac de Mar, hem decidit que provarem de pujar al Tuc dera Canau de Rius, a veure si el vent ens deixa arribar, en cas que sigui insoportable girarem cua i cap a casa.

 
Però la pujada fins al llac es prou bona, tret d'algun moment que el vent s'intensifica no tenim grans problemes per fer l'ascensió. 
Dalt del llac el vent ja es més fort, creuem mantenint la distancia entre nosaltres, el vent ens bufa en contra aixecant la neu nova caiguda les ultimes hores, et dóna la sensació d'estar caminant pel desert en mitj d'una tormenta.
Ens reunim al final del llac i decidim que provarem de pujar fins al balcó que ens permetrà fer la baixada per la canal, veient les condicions anualem l'opció de fer cim.




Amb poca estona remuntem el tram que ens queda, ens anem mirant el cim i veiem la neu com s'aixecà amb el vent, ens felicitem de la decisió presa.
Ja al balcó desmuntem ràpid les pells de foca, i sense perdre temps ens disposem a gaudir dels girs de neu pols que ens brinda la canal.


Ja només queda desfer el camí cap al refu a buscar el material que hem deixat allí, i fer la ultima baixada fins al pont de Resec, on tenim el cotxe, aquí la neu ja esta pitjor, dura i escassa, però ens permet baixar sense molts problemes.

Salud i neu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada