Translate

dijous, 4 de setembre de 2014

TDS 2014. Ultra Trail du Mont Blanc.


S'atansa el dia, es l'ultima data senyalada amb roig al calendari, les sensacions els últims dies no són les millors però confio que en arribar a Chamonix això canvii, el cap es centri amb la cursa i les cames comencin a respondre. 
Aquest any no m'acompanya l'Ana, embarassada de 8 mesos ja no esta per aquestes històries, tot i tenir ganes de venir ara toca descansar i preparar-se per la gran carrera que ens espera a partir del mes següent. Aquest any m'acompanya el Roberto, ell farà l'assistència i s'encarregara de donar-me ànims quan les coses es posin negres.

El dimarts sota un diluvi arribem a Chamonix, temps d'agafar el dorsal i marxar cap a Courmayeur, el temporal no acompanya a quedar-se, si continua així dema serà complicat córrer amb tant fang, amb tanta aigua els rius estan baixant desbordats.

27/9/2014
Són les 5h del matí, esmorzant dins la furgo i mirant al cel veig que esta estrellat, primera bona notícia del dia. Material revisat, cap mentalitzat i ara si, amb ganes que comenci la guerra, ens dirigim cap a la sortida.
Les 7h del matí, donen el tret de sortida, sortim de Courmayeur, primers quilòmetres de baixada, i de seguida ja estem pujant per l'estació. Pujada ampla, amb suficient espai perquè és col·loquin totes les peces al seu lloc. Les forces estan intactes, i les cames estan reaccionant, els últims dies tenia problemes al isquio però ara mateix no tinc cap molèstia, això rutlla.


Continua la primera pujada del dia, el cel esta totalment seré, el vent bufa amb força, la sensació de fred va augmentant cada vegada més, ja fa una bona estona que he perdut la sensibilitat a les mans. Tot canvia quan arribem al Col Chavannes, aquí ja toca el sol i en aquesta cara de la muntanya no bufa el vent, a poc a poc vaig recuperant temperatura, al mateix moment que vaig agafant ritme a la baixada. 
Un descens llarg i molt corredor que amb alguna pujada final ens portara al Col du Petit Saint Bernard. Estic al costat del llac, davant meu una pared que cal pujar i dalt ja veig una bona concentració de gent, és el primer lloc on hem quedat en veure'ns amb el Roberto, just sortir de l'avituallament esta esperant, ham el Tuk el meu gos que està animant a la seva manera. Hem donen forces per continuar, comenta que vaig dins dels temps que tenia marcats, sense parar parlem de com esta anant la cursa i hem dona forces per continuar amb aquest ritme.
Estic corrent molt còmode, sobretot a les baixades, en pujada les cames van més pesades, de moment la cursa és molt corredora tot i que en alguns trams el fang ha deixat el terreny impracticable, i les cames s'enfonsen fins als genolls.

Sortint del coll la temperatura és perfecta, el sol esta escalfant tot i que no fa molta calor, perfecte per afrontar el llarg descens que em portarà fins a Bourg St.Maurice. 
Últims quilòmetres plans i entrada a St.Maurice, és el primer punt on pots rebre assistència externa, una mica de crema a les cames, comentem amb el Roberto com van les coses, temps just per menjar i carregar aigua i sortir ràpidament.
Davant meu el tram més dur del que portem de cursa, m'esperen 16km amb 1900m d+ i uns 500m d-, a més just a migdia, la calor comença a ser insuportable.
Uff, com costa aquesta pujada, els últims dies ja no estic pujant molt fi, i avui no és cap excepció, a mes la calor m'està deixant destrossat, miro de no pensar amb el que queda i anar pujant tranquil·lament. Me quedat quasi sense aigua, encara falta bastant i decideixo racionar-la per si un cas no en trobo pel camí, fa estona que espero trobar-ne, però estem en una zona seca.
Sort, abans del coll arribem al punt de control, i ja escolto com raja l'aigua de la font, encara bo. Carrego aigua i continuo la dura pujada, ja queda menys pel Passeur Pralognan a 2587m.
Ja estic dalt, respiro un moment i comença el descens, primer tram amb cordes fixes, el pas més tècnic del moment i dels pocs llocs on no pots córrer, és un tram curt, de seguida agafo el corriol i gass avall. Em sorprèn veure que les cames vagin tan bé amb baixada, abans de la cursa no m'esperava estar així.

Arribada al Comet de Roselend amb una bona afluència de públic, això dona forces per continuar. Parada per menjar una mica, ficar-me roba més abrigada i començar a pujar, dalt del cim ja es deixa veure la boira, ja no tinc calor. Començant a fer-se fosc, intento fer el mes ràpid possible la combinació de pujades i baixades que em portaran al Col du Joly, proper avituallament.
Arribo a l'avituallament seguint els passos de la música que sona a tot drap, ja fa una estona estava sentint la música però semblava que el punt de control no arribava. Carregar aigua, menjar una mica i sortir disparat cap a Les Contamines, un descens ràpid per l'estació d'esquí, i em continua sorprenent com reaccionant les cames a les baixades, mira que puja costa molt, però baixar es un luxe avui. En aquest tram m'ajunto amb el Lartaun, anem al mateix ritme, això va bé per anar ajudant-nos. Baixada ràpida i ja estem al km 95 a les Contamines, segon lloc on esta autoritzada l'assistència, ara mateix ja no em fa falta res, em mentalitzo que nomes queda una pujada i ja baixar cap a Chamonix.
Però quina paret tenim davant, estem pujant amb el Lartaun, la primera part prou bé, només ens queda la ultima paret, la més dura, la llum del cim es veu molt lluny. Vaig seguint el ritme que ell marca i pensant que cada cop queda menys, amb la fresca pujo molt millor que a la tarda.
Col del Tricot, ja som dalt, uff, ja a costat el seu, ara comença la baixada, tot i que encara queda algunes pujadetes ja tenim el pitjor fet. Primers quilòmetres de baixada i ja noto que ara no estic tan fi, a mes les pujades tot i no ser molt pronunciades es fan dures, li comento al Lartaun que tiri que ell va millor, jo ja miraré de no perdre molt ritme però les cames han dit prou. 


Últim esforç, ja estic a les Hauches, 8 km pràcticament plans per arribar a meta. El meu cap fa estona que està notant el cansament, porto rato veien senyals que no existeixen i llums desapareixen, val més que arribi aviat a Chamonix.
Ja esta davant meu, entrada al poble i no es cap alucinacio, ja només queda entra a meta. 21h 7m després de sortir de Courmayeur i recórrer els 119km i 7250m d+, per fi puc parar a descansar, miro la pantalla i veig que he entrat a la posició 79 de 1600 corredors, no esta gens malament i menys de la manera que ha anat els últims dies, un any més estic a Chamonix molt content del rendiment.


Objectiu complert, l'any passat quant vaig fer la CCC, ja vaig dir que volia fer les tres curses de la Ultra Trail du Mont Blanc, de moment ja en tenim dues, ara falta la més dura, els 167km i 9500m d+ de la UTMB em fan molt respecte, espero poder estar en forma en algun moment per poder afrontar la cursa, de moment em quedaré amb el record de l'aconseguit, tot i que el cap ja comença a pensar amb els 167kms.

I els objectius de la temporada estan més que superats, tenia tres curses al cap, Transvulcania, UTVA, i TDS, he pogut fer les tres amb bon rendiment. Sincerament volia arribar amb millor forma a l'ultima cita, però els últims mesos ha sigut impossible entrenar per falta de temps, però no em queixare, tot sigui per dedicar-li temps a un nou projecte per la pròxima temporada. 
Així que ara si, amb els deures fets, dedicaré a fer els últims quilòmetres de l'estiu combinant amb alguna cursa, i esperar la carrera més important que tinc aquest any, el naixement de la meva filla, això sí que serà una bona ultra.

Salud i gass.


dijous, 14 d’agost de 2014

Trail Val d'Aran


Cada cop queda menys per l'ultim objectiu de la temporada, aquest any tenia marcat amb roig al calendari tres curses, la primera va ser Transvulcania, la segona era la UTVA i ara ja només queda la TDS dins l'Ultra Trail del Mont Blanc. A només 3 setmanes de la data senyalada em decidia a córrer el trail de la Val d'Aran, ja des del primer moment no m'agradava gens el traçat que ens tenien preparat, els 47km i 2500m d+ eren majoritàriament per pista i asfalt, i la veritat és que si a mes et coneixes perfectament el terreny, no engresca molt. De totes maneres veia la cursa com una bona manera de sumar quilometres de cara a la pròxima cita.


Sortida des de Salardú, direcció Unha, primera pujada del dia, per la pista direcció Orri, un grup de corredors s'escapa rapidament, jo miro de quedar-me entre ells i la resta de corredors i vaig pujant tranquil·lament. Sembla que les cames estan responent bé, de moment estic prou fi, aprofito per anar restant quilometres. 
Arribada a Orri, ja una mica cansat de pujar per la pista, aquí ens tenen preparada una baixada per la pista de l'1, la faig rapidament, atent a no passar-me el camí que em té que portar a Ruda, quan arribo en aquest punt veig alguns corredors que estan pujant de 1500, no han vist les cintes i s'han passat, la veritat que les marques estan a terra i es camuflen amb l'herba, si no et coneixes el terreny es fàcil continuar baixada avall.
Ara tot es baixada fins arribar un altre cop a Salardú, sense entrar al poble ens dirigim cap a Mont Romies, això si continuem baixant per pista.

Arriba la primera pujada dura del dia, les cames ja no van tan fines, i les sensacions no són gens bones, i encara va a pitjor quan arribo al camí que ens té que pujar a Mont Romies i veig que no esta marcat, estan un bon grup de corredors allí perduts. Ahir vaig parlar ham el director de la cursa per comentar-li que en aquest punt no hi havia cintes i veig que a passat de mi, quin desastre. 
Comento als corredors que hem de pujar per la pista, i així anem quasi fins arribar a dalt, el grup es vaescapant però cada cop han de parar a preguntar per on va la cursa. En aquest punt alguns corredors van pujar per la pista fen mes quilometres que els que vam pujar pels senders que els creuen, un descontrol total. 
La primera pujada forta del dia ma deixat al seu lloc, seguim per la pista que ens té que portar cap al llac de Sasloses per encarar la pujada al Montardo. Pujada amb molta pedra, no tinc moltes forces per fer l'ascens, estic pagant car les ultimes curses, però per fi estem fent un tram de muntanya, ja començava a ser avorrit tanta pista. 


La boira es comença a apoderar del cim i el vent augmenta la sensació de fred, com puc vaig fent la pujada, avui no és el dia i ara ja u tinc claríssim, les cames no tiren, però ja és més fàcil acabar, que busca una sortida per anar cap a casa. Abans d'arribar al coll m'avança la Montse Bacardit que va destacada com a primera noia, miraré d'agafar-la baixant almenys si fem junts els últims quilometres serà més distret. 
Baixada cap a Restanca, ara ja fora de la boira i amb un temps més agradable, arribem juntament amb la Montse a Pont de Rius i pels que coneixem el recorregut ara arriba la pitjor part, l'únic tram de muntanya ja a passat, ara toca 12km d'asfalt i pista fins a la meta, i pràcticament terreny pla, quina mandra. Encara sort que anem parlant durant tot aquest tram, sinó dubto molt que hagués arribat. Els últims quilometres es fan molt durs, tinc problemes als bessons i em costa arribar a meta, sem fa difícil seguir el ritme de la guanyadora, tot i que al final entrem junts a meta. 
Tot i els problemes arribo a la 15ena posició, amb un temps de 6h 8m per recórrer els 47km i 2550m d+. Per ser gran carrera de la Montse demostraran un cop mes que aquest any esta intractable guanyant totes les curses a les que participa.

Al final no estava tan recuperat com jo m'esperava tot i això espero que aquests quilòmetres em serveixin per agafar forces de cara a la TDS
En quant a la cursa no se com definir-la, el recorregut tant del Trail com el de la Short crec que és un desastre, no entenc perquè cal fer tanta pista i asfalt en una cursa de muntanya i aquí a la Vall on anem sobrats de corriols i muntanyes, crec sincerament que caldria revisar aquest traçat si es torna a fer la cursa. 
De l'organització, doncs que dir que no s'hagi dit ja, alguns sembla que o volen amagar o si mes no dissimular, però el que vam viure aquest cap de setmana a la Vall va ser penós, i el pitjor, va ser molt perillós.  
Hem dona molta rabia que es queixin que els van treure marques, es una putada si te les treuen, però si el dia abans t'avisen o vas a mirar i s'arregla. No fa tants dies vaig córrer una cursa on va passar el mateix, i els organitzadors van anar corrent el mateix dia marcant el recorregut. Després de la meva cursa vaig estar fins mes de les 12 de la nit seguint l'ultra, vaig estar a bastants punts, vaig parlar amb diversos corredors i vaig poder veure jo mateix el que passava allà. Molts corredors abandonant per falta de marcatge, d'altres seguint amb cursa després de perdres durant molta estona, anar sol era una odissea. Però el pitjor del cas per mi era el descontrol de l'organització, dubto molt que tinguessin un pla per treure a la gent de la muntanya en cas de mal temps, i u dubto més després de trobar-me dos cops a un cotxe de l'organització buscant els controls sense saber on anava. També em va semblar una animalada tenir controls dalt de la muntanya amb dos voluntàries abandonades amb només un telefon mòbil als dits, representa que havien d'estar allí pràcticament tota la nit.

Tinc la sensació que cap dels organitzadors a fet mai una cursa com aquesta, i si la feta no si ha fixat gaire. En aquestes curses la nit pot ser molt complicada, tots sabem com les gasta la muntanya, saben això crec que el marcatge de nit era patètic, tant costa ficar totes les marques per on creguis que passar corredors a la nit amb reflectants?
També crec que si corresin aquest tipus de curses, no deixarien als corredors abandonats en els punts més complicats de muntanya, si t'avisen que la gent esta tenin problemes amb el marcatge envia gent als punts més perillosos i assegura el tiro. En fi ens podríem passar el dia analitzant els errors d'aquesta cursa, o més ven dit de vàries curses que munten aquest organitzadors, ja sabíem el que havia passat a Coll de Nargo, però espero que això serveixi per analitzar la situació, els patrocinadors, els que els donen suport i sobretot els corredors en treguin les conclusions.

Hem sap greu haver de fer aquesta crònica d'una cursa que és munta aquí a la Vall, encara em sap més greu pels corredors que han vingut de fora i s'han emportat aquesta imatge de la Vall, crec que es un gran lloc per muntar una cursa alpina de veritat, i podríem tenir una gran Ultra, però si seguim per aquest camí u veig molt complicat, el nom de la Vall per als corredors de muntanya crec que a quedat bastant tocat, és tindrà que fer una gran feina per adreçar la situació.

Salud i gass.

dijous, 7 d’agost de 2014

Era nocturna Vielha



Les cames encara no estan del tot recuperades, les ultimes setmanes e aprofitat per descansar una mica de tot la càrrega de l'estiu, i per mirar d'arribar amb forces a les ultimes curses de la temporada. Però el dissabte arribava la segona edició de la Nocturna de Vielha, 10km d'asfalt, donant dues voltes al poble. No es una cursa que em motivi especialment, no m'agrada córrer per asfalt i menys en una cursa tan explosiva, no estic acostumat a ritmes alts, tot i això és una bona manera d'agafar una mica de xispa, que em pot anar bé de cara a les curses de muntanya, i l'altre motiu es que la cursa es fa a casa, i no em tinc que desplaçar per anar a córrer, per un tipus de cursa com aquesta no faria gaires quilòmetres per anar a córrer.

Les 21h i després d'escalfant una bona estona estic a la sortida, un any mes Vielha esta ple de gent, el temps a respectat la cursa i a permès que molta gent sortís a disfrutar de la carrera.
Sortida ràpida com sempre amb aquest tipus de curses, de totes manera no em deixo portar, sóc molt conscient de les meves carències en aquest tipus de recorregut i miro d'agafar un ritme que pugui mantenir. Els primers 5km sem fan molt durs, a partir del segon quilòmetre em fa bastant malt la panxa i tot i que puc continuar mantenint el ritme molesta bastant. Amb tot puc continuar i confiar que passi el dolor, faig la primera volta al poble i sembla que cada cop estic millor.
Torno a encarar les primeres pujadetes, alguns corredors despès de la cursa parlaven que era molt trenca cames amb les pujades i baixades, jo desitjava pujades més llargues i baixades amb més pendent.
La panxa a millorat i els últims moment de la cursa vaig millor, ja queda poc mes d'un quilòmetre i puc canviar una mica de ritme, gasto les ultimes forces per arribar a meta, i 39m 46s de patiment em fan arribar a meta a la 9ena posició.
Ja tinc el tràmit de l'asfalt passat, ara tornem a ficar el mode muntanya per afrontar amb garanties l'ultim gran objectiu de la temporada que serà la TDS dins de la Ultra Trail del Mont Blanc, però abans farem un ultima posta a punt corrent el Trail de la Val d'Aran. A l'asfalt no crec que m'hi tornin a veure fins l'any que bé, tot i això em quedo amb el bon ambient que es va veure durant tota la cursa, i amb els ànims de la gent, la veritat es que t'ajuda córrer quan no veus molt bé d'on venen però tota l'estona sents crits d'anim amb el teu nom.

Salud i gass.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Ultra Valls d'Aneu


Arribava el segon gran objectiu de la temporada, la UTVA estava marcada des de feia molts dies al calendari. Des del moment que de l'organització hem van comentar que muntarien aquesta cursa la vaig tenir present durant els entrenaments.
Analitzant el recorregut, els quilometres i el desnivell era una cursa a la qual li tenia molt de respecte, ells ja l'anomenaven INDOMITA i sabien el que es deien.
El dia del brífing ja ens van fer saber que seria un recorregut molt dur, 100% alpí i amb trams poc corredors, ja venia amb aquesta idea, però després que u remarquessin tant des de l'organització, el respecte va créixer. Vaig anar a dormir conscient que seria un dia dur, al que caldria apretar fort les dents si volia arribar a la meta.


Sortida tranquil·la, res a veure amb les ultimes curses que he fet, on el ritme és frenètic, aquí tenim molts quilòmetres per davant i el ritme és més suau, hem noto bé i faig els primers passos del dia amb el primer grup.
Arribant a Jou el grup que anem a davant tenim una confusió en el circuit, fem mitja volta i això fa que ens tornem a junta amb la resta de corredors, arreglat el problema continuem cap a Espot.
La pujada fins al poble es suau, no sabia molt bé com estaria avui, ja que els últims dies no he pogut entrenar molt per diversos motius, però ara mateix hem noto molt còmode, puc córrer aquest tram al costat dels favorits i mirant de seguir els passos de tot una llegenda de les carreres de muntanya com es el Salva Calvo. Se que per mi és impossible anar tota la cursa amb aquest grup, quan arribi la pujada dura segurament hem deixaran de seguida, però de moment vaig aguantant.

I arribem al Coll de Fogueruix, allí es comencen a distanciar, a partir d'aquí comença la meva cursa amb solitari. Amb els ànims de la gent arribo dalt del coll, i comença una baixada ràpida, que ens conduira a Les Planes de Son.
Tot i que el sol ja comença a apretar, el terreny esta humit de la pluja de la nit passada, miro de baixar controlant però dins el bosc trepitjo unes rames molles, rellisco i hem giro el genoll, sembla que no a passat res però noto una punxada durant una estona, miro de seguir més tranquil a veure si es va
passant el dolor.


Ja  a Planes de Son, aquí tenim un avituallament i comença el quilòmetre vertical, fins al cim del Tésol és un tram cronometrat, 5km i 1150m d+, no tinc cap intenció de fer temps, ja tindré prou feina a arribar a dalt. 
El terreny ja es mes alpí, pujant pel dret fins al cim, es far dur, i cada cop veig més lluny el grup davanter, però aquesta no és la meva guerra, ja en tinc prou amb arribar a meta. Dalt del cim, unes vistes increïbles i un cresteig entre Tésol, Roca Blanca i Pineto, que no et permet cap error. Encaro la baixada cap a la Vall de Cabanes, un descens molt tècnic, on has de deixar-te caure i anar frenant, aquí torno a notar molèsties al genoll, ara hem preocupa mes.

Pedres i més pedres, es el terreny que tinc per davant, fa estona que no veig res més. El cap comença a fallar al mateix temps que les cames, fa ja molta estona que estic corrent sol, i ara mateix no tinc molt bones sensacions, espero que aquest moment és passo el més aviat possible, de moment no hem preocupa molt, és normal tenir moments així en aquest tipus de carreres.

El terreny tècnic continua, passant pel Coll de Basiero, fins a arribar al refugi de Mataró, allà pugem al Llac Glaçat i una baixada dura ens conduirà fins a Sabordo
Arriba el pitjor moment del dia, no estic amb moltes forces, tot i que la baixada és pel camí no puc córrer ràpid, fa una bona estona que no hem trobo bé. A poc a poc faig el descens, amb males sensacions i amb el dubte de no veure cap marca al camí, algú les a tret totes, però ràpidament des de l'organització ja estan remarcant. 
Costa molt continuar, he arribat a la pujada a Bonaigua però no estic convençut de poder continuar, cada cop tinc més clar que a Bonaigua abandonaré. Allí m'esperen l'Ana, en Xevi, el Jaime, el Roberto, el Cristian i l'Ona, m'ajuden a no abandonar, miro de menjar una mica per agafar forces i quedo amb ells que ens veiem a Isil, provaré una estona mes
Pujada al cim de la Cigalera, i un llarg descens hem condueix fins al poble d'Isil, passant pel llac de Garrabea per anar cap a Rosari, durant la baixada e pogut córrer bé, ara ja estic més convençut de continuar.

Surto d'Isil, per encarar l'ultima part de la cursa, però a la primera pujada ja veig que serà dur, amb moltes feines arribo a les bordes de Rise. I despres d'una ràpida baixada ja estic davant de l'ultima gran pujada del dia, l'ascens al Montroig, intento convencem que ja esta, que es l'ultim esforç però serà un ascens complicat amb les condicions amb les quals hem trobo.

Pujo a poc a poc però millor de el que m'esperava i ja estic per damunt de la cascada, enfilant la pedrera que hemque conduir al cim, encara és de dia i això hem tranquil·litza, intentaré sortir de la muntanya abans no es faci fosc, el proper objectiu es que la nit m'agafi baixant.
Estic allí on volia estar, l'ultima baixada, les forces ja estan molt justes però ara tinc clar que arribaré.  Es negra nit, i es comença a escapar algunes gotes, fa estona observo la tormenta davant meu. Continuo el descens que hemque portar a Esterri, just abans de sortir de la muntanya hem trobo al Ramon Villuendans, hem diu que ja queda poc per arribar a la pista, després queda un corriol tècnic i ja una baixada mes tranquil·la, això hem tranquil·litza fa estona que desitjo poder córrer per un tram ràpid, sense pedres.
Ultims quilòmetres del dia, veig Esterri davant meu, tot i que ja es tard alli estan esperant-me els companys, gracies a ells avui e tingut forces per acabar.  
18h 14m, entro a meta a la 7ena posició i corrent mes de 15h amb solitari.

Ara si que ja u poden dir ben alt, aquesta es una de les curses més dures del Pirineu, era el primer any que es feia i estava tot una mica a l'aire, no es tenia referències de temps, ni de dificultat, i veient les reaccions dels corredors es INDOMITA.
Tinc la sensació que aquesta serà una de les grans curses del Pirineu, te tot el que se li demana a una gran cursa, un recorregut increïble, terreny 100% alpi, una bona organització i un poble bolcat. Espero poder tornar a córrer la temporada vinent ja amb la carrera consolidada i poder tornar a disfrutar d'aquesta gran cursa. 

Salud i gass.

dilluns, 7 de juliol de 2014

La Ribalera 2014

La Ribalera 2014

Els últims dies no estic entrenant molt, el cos s'esta resentit de tants quilometres, ara és moment de baixar una mica el ritme per poder afrontar la segona part de la temporada amb garanties. Tot i això arriba el cap de setmana de la Ribalera, l'any pasat ja la vaig correr aquesta cursa i el recorregut hem va encantar, es una carrera dura amb 2700m de desnivell positiu, per terreny d'alta muntanya i 38km. Tot i no arribar amb un bon moment tenia moltes ganes de tornar a disfrutar d'aquesta cursa.

Diumenge dia 29, les 7h i estic ja dins la zona de sortida, moment per compartir impressions amb diversos companys de cursa. No deixem de mirar el cel, a veure si decideix descarregar la tempesta, les previsions son que plourà durant la primera part de la cursa però acabara sortint el sol, a veure que és el que passa finalment.

Primera pujada del dia, sortim del poble a un bon ritme i ja veig que no serà com a la ultima edició, l'any passat no mes de 5 corredors ens vam distanciar a la sortida, avui hem quedo al final del primer grup i puc contar mes de 20 corredors. Això ara mateix no hem preocupa, continuo al meu ritme oblidant la gent que tinc davant.
Primers quilometres amb pujada per dins del bosc, i cada cop amenaça mes el cel. Ja al final de la primera pujada arriba la pluja, estic en un dels trams mes ràpids del recorregut sota un bon ruixat, miro de córrer tot el que puc durant la part plana, intentant escapar de la tempesta però l'aigua m'acompanya durant tot aquest tram.
Comença la pujada cap al coll de Manega, sembla que la pluja a acabat, és una bona notícia perquè de continuar amb aquest temps la pujada al Saloria hauria set molt dura, la temperatura es baixa ara mateix. Arribant al coll de Manega ja es comença a veure el sol, això hem dona forces per afrontar la dura pujada que m'espera. Em trobo en un terreny molt pedregos on no és fàcil córrer, un despiste es pot pagar molt car, a mes la pedra molla dificulta avançar ràpidament.
Dalt de la cresta ja veig davant meu el cim del Saloria, en alguns moments s'amaga darrera un núvol, però de tant en tant es deixa veure per recordar-me la duresa del seu tram final. Hem trobo ja lluitant amb les roques que em conduiran al cim, les posicions fa una estona que san estabilitzat, veig dos corredors davant meu, i pel darrera hem segueix un grup que cada cop es va fent mes petit, això si, alguns corredors se'm van apropant durant la pujada.

2880m el cim del Saloria, primer objectiu de la cursa, comença la baixada. Un moment per menjar i beure, agafar aire i sense perdre temps, gass avall.
Baixada tècnica i perillosa, l'aigua a ajudat a fer-ho mes complicat però les sensacions que tinc no poden ser millors, hem sorprèn trobar-me tan bé i que les cames reaccionin tan ràpid. Ara si, me distanciat del grup perseguidor i cada cop tinc mes aprop els de davant. Ja al als peus del cim, moment per mirar endarrere i veure el descens que acabo de fer, ara toca un tram on es pot córrer ràpid fins arribar a la pròxima pujada, tocarà aprofitar que hem trobo en un bon moment.
Agafo el corredor de davant que és el Jaime, li comento si té problemes i em diu que el de sempre, les cames no van a la baixada, però ara ja sembla que va millor. Anem fent el tram pla i cada cop tenim mes aprop un altre corredor, per darrera fa estona que ja no veig a ningú.
Arriba la pujada a font Negra, dur ascens i mes en aquest moment del dia, passem al corredor de davant, i juntament amb el Jaime arribem dalt. Junts fem la cresta fins arribar a la baixada, alli en Jaime torna a tenir problemes i ens distanciem una mica.




Ara ja nomes queda baixar, miro el rellotge i veig que estic per sota del temps de l'any passat. Sense casi parar als avituallaments faig els últims quilometres del dia.
Ja a Farrera, nomes queda 4km de cursa i les cames estan responent, ultim esforç, la baixada al final es comença a fer llarga, però ja veig Tirvia molt a prop. Ultima pujada al poble, miro endarrere i no veig ningú de la meva cursa, faig els últims metres ja molt cansat, fins entrar a la meta.
Al final 38km i 2750m de desnivell positiu amb un temps de 5h 6m, baixant mitja hora el meu temps de l'any passat i aconseguint una bona 8ena posició.

Un altre any gaudint d'aquesta bona cursa, amb tot els ingredients que se li demanen a una cursa de muntanya, bon recorregut, increïbles vistes, climatologia complicada i un terreny de pura muntanya. L'any passat vaig acabar molt content aquesta cursa perquè sortia d'una lesió i aquí hem vaig trobar molt be, i aquest any no és per menys, desprès d'unes setmanes dures on no estava entrenant a gust, e tornat a agafar la confiança per afrontar la segona part de la temporada de curses de muntanya.

Salud i gass.

dijous, 26 de juny de 2014

Skyrace Vallibierna


Diumenge dia 15 de Juny, avui es celebra el gran premi Buf Salomon a Vilaller, prova que esta dins de la copa d'Espanya de curses de muntanya amb un circuit de 34km i 1700m de desnivell positiu. L'última setmana quasi no he entrenat, fa dies que no tinc gens de bones sensacions corrent, així que arribo a aquesta cursa amb una sensació estranya, tot i això només penso amb seguir sumant quilometres i que la cursa em servirà com un entreno de tirada llarga de cara a l'Ultra de les Valls d'Aneu, així que avui aquest és el pla.  

Es el moment de la sortida, 3,2,1 gass... aquí els de davant apreten fort, es una carrera amb un bon nivell de corredors, a mes els primers quilometres fins a Ginast són ràpids, però un cop passats els 2 primers quilometres, comença l'espectacle. Els propers 6km son tots amb pujada, prop de 1400m d'ascensió, vaig pujant tranquil·lament tinc clar que avui no es el dia, millor dosificar be i anar restant quilometres. Pujada dura i de pura muntanya, i arribant al punt mes al, del cel es comença a escapar una mica de neu, el fred es va apoderant del meu cos, la neu en cap cas es intensa no sembla que hagi de desencadenar en una tempesta però si que li afegeix un ingredient mes a la prova. Arribant a la cresta de la muntanya es moment de córrer per encadenar amb la primera baixada del dia, deixo el fred endarrere però continuo amb aquesta sensació estranya, el cap no vol córrer pero les cames van anant fent. Torna a arribar la pujada, un altre cop canvio de ritme, estem en un terreny poc propici per córrer aixo fa que els quilometres es restin més a poc a poc. Ara la pujada ja no es tant llarga i ja torno a esta en condicions de córrer, només queda coronar un altre cim i després la baixada del dia, ja se el que m'espera perquè no es el primer cop que faig aquesta baixada, aixo no se si m'ajuda ara mateix igual seria millor no ser conscient del que m'espera. Ja estic començant a baixar i es confirma que avui no puc, estic baixant molt lent, pitjor del que esperava, miro de no preocupar-me per aquesta situació, sigui com sigui haig d'arribar a Ginast i allí arrossegar-me si cal fins a Vilaller.

Una dura baixada em deixa pràcticament sense forces però ja veig Ginast davant meu, dos quilometres plans em separen de la meta, un dia dur però content de superar els moments crítics. 34km - 2700m d+ i 4h 34m després arribo a Vilaller un altre cop, ara es moment d'analitzar com estic físicament i començar a pensar que queda molt estiu i cal anar dosificant.

Salud i gass

dissabte, 7 de juny de 2014

Trail Carlac

Ja bastant recuperat de Transvulcania aquest cop tocava córrer a casa, aquest any han canviat les dates del Trail Carlac i el recorregut també a sigut modificat. La sortida i arribada serà a Les, es pujarà a Bausen per fer el recorregut habitual de Carlac i tornar a baixar a Les, amb total uns 20km i 1000m de desnivell positiu.
He estat intentant recuperar el millor possible les cames i preparant aquesta cursa durant els últims dies, però tinc clar que el ritme dels primers serà molt ràpid i serà complicat poder seguir, però corrent a casa u haig de provar, si mes no al principi miraré d'apretar.

3,2,1 gass...
Sortim de Les a un bon ritme, sense forçar molt però constant. Un grup de 5 corredors comencem a marcar distàncies amb la resta, i per davant tenim al Jose Ramon, aquest cop no em preocupa, ell fa el circuit curt, així que no anem a la mateixa guerra. Primers km i primers metres de desnivell positiu, pujada a Bausen, intento no perdre el contacte amb els primers, és una mica complicat, no tinc moltes forces per aguantar aquest ritme, i les cames no estan per pujar tant ràpid. Em quedo el 5e del grup i vaig mirant de pujar sense perdre molta distància. Arribo a Bausen i ja es calma la pujada, puc respirar una mica i començo a agafar ritme, ara ja vaig millor, directe al bosc de Carlac

Avui ha sortit el sol però els últims dies ha estat plovent, tot el bosc esta molt enfangat, serà més dur el circuit però molt més divertit. Em trobo en la 5ena posició, per darrere no veig a ningú i just ha l'ultima pujada del bosc, començo a veure als de davant. Ara si ja dalt del bosc, comença la baixada que ens té que portar un altre cop prop de Bausen. Tot i el fang baixo bastant ràpid, em trobo bé i puc córrer còmodament. Passat el poble ja només queda baixar a Les, un tram de pista abans d'agafar un corriol ràpid i en algun tram tècnic, allí estan el Xevi i el Felipe, sense perdre temps em donen aigua i em diuen que tinc al Jaime molt aprop, fa estona que no veia als de davant ells també estaran baixant ràpid, miro d'apretar però les cames donen per a el que donen.

Ara si, ja al mirador de Les, només queda un tram de pista i agafar el corriol que ens portara fins al poble, entro ràpid al corriol però controlant perquè rellisca bastant i just al final del camí em trobo al Jaime amb problemes a la cama, li dono ànims per seguir, ja estem arribant, intenta córrer però no pot.
Ja a Les, entro al poble ara en 4arta posició i corrent a un bon ritme la baixada, però jo pensava que l'arribada era a l'ajuntament, però no, hem d'anar fins al camp de futbol, aquesta recta em destrossa, aquest ja es l'ultim esforç, ara només queda entrar a la meta, amb un temps de 1h 50m per fer els 19km i 1010m de desnivell positiu.

Al final una bona cursa, no pensava poder anar tant ràpid, tot i que a costat molt mantenir el ritme a les pujades, tot i això molt content de com a anat, veient el temps dels que han pujat al podi poc mes podia demanar. Quant a la cursa és un encert sortir de Les allí tens més instal·lacions i es fa més ambient, i mantenir el recorregut de Carlac és la millor opció, ja que es una de les zones més boniques de la Vall, espero que la carrera vagi a mes i cada any augmenti el número de participants ja siguin de fora o de la mateixa vall que de vegades a la gent d'aquí sembla que els faci por que els vegin córrer a casa seu.

Salud i gass

dilluns, 19 de maig de 2014

Transvulcania 2014


Dissabte 10 de maig, les 2:30h de la matinada i ja estic a peu dret, ahir a la nit u vaig deixar tot preparat per tal que avui només hages de posar-me la roba de córrer agafar el material necessari i sortir a buscar el bus que em portara a la sortida. E dormit poc, vaig anar a les 21h al llit però no e dormit pràcticament gens, els nervis per la cursa i la por que tenia a no despertar-me han fet impossible dormir. Tot i això ara mateix no tinc son, només tinc ganes que comenci l'espectacle, hem noto descansat i amb ganes de córrer.

Entre una cosa i una altra a les 4:30h arribo al Faro de Fuentcaliente, lloc on tindrà sortida la carrera, e esmorzant de camí cap aquí i ara només queda esperar. El vent al faro és bastant fort i decideixo baixar cap a l'arc de sortida a més vull sortir bastant endavant i prefereixo esperar alli, en aquesta zona el vent no es nota tant, a mes em trobo al Carles i al Raul i poc despres amb en Xavi, d'aquesta manera l'espera no serà tan pesada.
Ja estem dins de la zona de sortida i això es va animant ràpidament, estem força endavant i a la part dreta tal com m'avien recomanat ahir, ara només queda esperar que siguin les 6h i que el conte enrere ens doni la sortida.
Arriba el gran moment, el moment que fa dies estàvem esperant, el moment amb el qual e estat pensant durant molts dels durs d'enterenamets durant l'hivern, esta sonant AC/DC, ens desitgem sort amb els companys i ja només queda 10 segons.

Gasss....

Més de 2000 corredors sortim com si ens estes perseguint algú, com si ens i anés la vida. La sortida és un dels punts que em feia patir més, tenia por a quedar taponat en alguna zona i després de parlar amb alguns companys u tenia clar, els primers metres a gass i ja calmaré el ritme quan trobi el meu lloc, i així u faig. Sortida sense molts problemes, sense perdre temps, poden anar al meu ritme. Donem el tomb al faro i comença la pujada, ja tinc el meu lloc i ara és qüestió d'anar seguint.




El primer tram no és fàcil de córrer, el terreny es arena volcànica i alguns trams rellisca bastant, a mes t'enfonses una mica i no és molt còmode, però amb la de gent que tenim animant durant aquet tram quasi que pugés sense pensar, ja començo a veure el que ens espera avui i el gran que és aquesta cursa. La pendent sembla que perd força i agafem una pista més suau, es pot córrer be, faig un parell de corbes giro el cap endarrere i veig una impressionant serp de frontals que està pujant pel camí, és un dels grans moments del dia.


Ja e baixat el ritme després d'una sortida ràpida per agafar lloc i ara estic corrent còmodament per la pista, ja no hi ha tant públic per aixo encara em sorprèn més quan veig a l'Ana que a arribat fins aqui per veure la sortida, sense parar comentem com va la cursa i que ja ens veurem en algun altre control, em desitja sort i torno a agafar el meu ritme.

Els primers 16 km són de pujada fins arribar a las Deseadas on ja sumarem els primers 1900m de desnivell positiu, així que cal anar controlant el ritme, que la primera part és molt dura. Arribem al poble de Los Canarios i em quedo impressionat, no són ni les 7h i esta ple de gent, no deixen d'aplaudir i animar com si fos la meta i només hem fet que començar. Fem tota la pujada corrent per un passadís de vàries files de públic i tots animant com si els anés la vida, és un dels moments més màgics del dia, estic corrent amb la pell de gallina, ara ja tinc claríssim que aquesta no és qualsevol
carrera.



La pujada es va fent cada cop més dura, tenim un bon tram fins arribar a Las Deseadas, en aquesta part el terreny es mes ferm, et permet córrer mes còmode. Ja va sortint el sol i ens brinda una bona imatge amb el mar de núvols que tenim per sota nostre. Arribo al segon avituallament, carrego aigua, encara no fa molta calor però estic hidratant-me molt, em fa molta por la calor avui. 
Cada cop queda menys per la primera part, e partit la cursa amb diferents objectiu i el primer es el final de la pujada a las Deseadas, un cop dalt comencem un lleu descens i trams de pista plans que ens tenen que portat fins al refugi del Pilar al km 26, després de tanta pujada ja tenia ganes de poder córrer una bona estona i amb poc mes de 3h estic ja al refugi. Aquet punt és el final de la mitja marató i el principi de la marató, això ajuda a què l'ambient sigui increïble, esta ple de gent que no para d'animar, jo paro un moment a l'avituallament a carregar aigua i menjar alguna fruita, estic mirant a veure si veig a l'Ana però amb tanta gent no dono amb ella, no se si ha arribat aquí així que no em distrec més i continuo corrent amb els ànims de tota la gent que sa reunit.


Tornem a la soletad de la muntanya, esta bé això d'arribar amb punts amb tant públic i amb poca estona tornar a estat sol, només amb la companyia d'algun corredor i sota una calor que ja es comença a notar. 
Ara fins arribar al Roque de los Muchachos, moment clau de la cursa, em queda uns 27km i 2000m de desnivell positiu. 
Just una estona després del Pilar a l'alçada del quilòmetre 32 noto que alguna cosa no va molt bé, el cos deixa de respondre i tinc un baixon notable, canvio el ritme esperant que arribi un moment millor. Van passant els quilometres i estic lluitant per no decaure, vaig alternant pujades i baixades, no acabo de trobar un bon ritme i les cames sembla que no volen córrer. En aquesta part em passa el Jon, company que e conegut aquests dies, compartim alguns quilòmetres i ens donen ànims, amb ell arribem al següent avituallament. Necessito parar un moment, beure i menjar alguna cosa, no vull parar més de 5 minuts però si un moment per respirar tranquil, en Jon surt de l'avituallament i després de donants els ultima ànims quedem en veure'ns d'aquí una estona.

Ja esta, a passat el moment complicat, torno a córrer amb ganes i les cames com noves, no se molt bé el perquè però confiava amb què això passaria, ma passat ja molts cops, a partir de les 5h de córrer es quant millor em trobo i avui ha sigut igual, ara estic com mai, i el meu cap només repeteix una frase, aprofita el bon moment però sense confiar-te pots tornar a defallir. Ara els quilometres passen més ràpid i hem veig amb ganes de córrer fins i tot a les pujades on abans no podia.


El Roque de los Muchachos ja esta aquí, i això em dóna molta força, és el meu següent punt de la cursa i cada cop el veig més aprop. Crestegem per la caldera de Taburiente fins arribar al cim del Roque a 2426m, un avituallament que miro de fer el més ràpid possible. Ara si es el moment que volia, sabia que si arribava a aquest punt amb cames per poder córrer tenia la cursa bastant ben encarada, i ara mateix les cames estan prou bé tot i portar 53km i 4000m de desnivell positiu. Comença la baixada i quina baixada, aquesta sí que és de veritat, 20km i mes de 2000m, sort que les cames funcionen sinó podia ser mortal aquet moment. Estic baixant i disfrutant com si fos els primers quilometres. Ara sí que ja sumem més ràpid o restem, jo ja fa una estona he deixat de sumar quilometres per passar a restar els que queda, crec que es una bona tàctica per aquet tipus de curses, durant mitja carrera sumes i la segona part restes, així sembla que en fas menys.

La baixada segueix sense deixar descansar i les cames u van notant, arribo a l'avituallament i ja només penso amb arribar al mirador de Time, això si no deixo passar ni un moment per carregar aigua, la calor es insoportable i està fent molt dur tot aquet tram. Però ja el veig, el mirador, ara si Tazacorte ja es mes aprop, abans hem de fer uns últims quilometres infernals fins al port, una baixada plena de pedres i que amb l'estat en què em trobo es fa molt dura.

4km pel final, a Tazacorte esta la meta de la marató i es concentra un bon grapat de gent, veig a l'Ana que m'acompanya durant uns metres, em dona ànims i quedem que ens veiem amb poca estona a la meta, però aquesta gent encara ens tenen preparada una bona sorpresa, els pròxims quilometres són per un barranc infernal amb una calor insoportble i amb unes pujades finals que et deixen destrossat, de fet vaig passant a alguns corredors en aquest punt que estan esgotats.





Ara si ja tinc els Llanos de Aridane al meu davant, una llarguíssima recta em conduirà a la meta, tinc ganes de caminar però amb la gentada que està animant es impossible, et porten fins a la meta fins i tot sense que et quedin forces, i quant arribo al final del carrer veig la catifa roja que esta esperant amb un passadís ple de gent aplaudint i animant com a bojos, i per fi a meta, 10h 27m després de sortit des del faro de Fuencaliente. Un gran dia, una gran cursa, un públic increïble...


Salud i gass.

dilluns, 5 de maig de 2014

Trail Alta Segarra










Després de la cursa d'ahir, avui tocava seguir sumant quilometres, aquet cop a Sanaüja per afrontar els 24km i 1200m que ens tenien preparats.

Bon ambient a la zona de sortida, la cursa esta dins de la copa catalana de carreres de muntanya i ja és la 8ena edició, això ajuda a què un bon grapat de corredors estiguin avui aquí esperant el tret de sortida.
Són les 9h i després d'un curt breafing donen la sortida. Surto a un bon ritme però sense apretar molt, avui cal reservar forces que això ja serà mes llarg.


Primera pujada cap al castell, el desnivell no es molt dur i el camí es deixa córrer sense molts problemes, en arribar a dalt ja em començo a donar conte que ens tenen preparat un molt bon circuit.
Seguim per corriols i camins plens de pedres que no et deixem despistar-te ni un moment, a més ahir a la nit va caure un bon aiguat i alguns rocs rellisquen bastant.

Van passant els quilometres i ja tenim el primer tram del recorregut fet, em trobo en una posició bastant còmoda, les cames estan reaccionant bastant be, i estic disfrutant com un nen petit del recorregut. No et deixa relaxar-te gens, és un constant trenca cames, i jo avui ja les portava una mica fetes pols.

Tornem a passar pel centre del poble per poder encarar la segona part de la cursa, i es continuen combinant les pujades i baixades, no es un recorregut amb grans desnivells però es un circuit que no et deixa respirar, has d'estar tots l'estona amb els 5 sentits, la veritat es que feia molt temps que no disfrutava tant en una cursa, igual l'estat de les meves cames no es el millor però meu estic passant com un nen petit.


La segona part del recorregut encara es tant o més divertida que la primera, es un continuo puja i baixar per corriols, camins en mitj del bosc i trams ràpids. Arribant ja als últims punts de control, però encara ens espera algunes sorpreses, com la pujada amb corda a un dels avituallaments i prop del quilometre 20 una zona on has de passar a 4 potes per unes roques amb un pas molt estret, el que encara u fa més distret.

Estic ja als últims moments de la cursa i les cames comencem a donar-me sintomes de debilitat, esperava que aquest moment arribaria abans, després de l'esforç sobretot al final de la cursa d'ahir, però ara ja queda poc, els últims quilometres els faig lent i arribo a Sanaüja amb un temps de 2h 38m i una bona 16ena posició.

Una molt bona carrera, ma sorprès positivament el circuit, no m'esperava un recorregut tan guapo per avui, a mes una molt bona organització i bon ambient tant al poble com durant el recorregut. Una carrera que recomano a tothom que li agradin les curses de muntanya.

Salud i gass


dilluns, 28 d’abril de 2014

Trans Olianenca 2014











Queda pocs dies pel primer objectiu de la temporada que no es altre que acabar la Transvulcania, així que ara és moment de sumar quilometres. Després de tot un hivern sense competir, les ganes de penjar-me un dorsal son molt grans, i aquet cap de setmana l'aprofitaré per fer dues carreres, la Trans Olianenca el dissabte i el Trail de l'Alta Segarra el diumenge.

Dissabte 26 d'Abril, són les 10:30h i estic sota l'arc de sortida, pensant en què és un cap de setmana per sumar, però se que a la que donin la sortida aniré a totes. Es tracta d'una carrera rapida, són 16km i només 600m de desnivell positiu, no es el tipus de recorregut que mes m'agrada però és una bona cursa per anar agafant ritme. 


Donen el tret de sortida i aquest cop si, no em deixo portar pel moment, no surto tranquil però tampoc faig una sortida molt rapida, sense perdre el grup dels primer anem fent la primera part del recorregut. Primers metres plans i aquí ja es nota que alguns dels participants estan acostumats a aquest terreny, estan corrent a un bon ritme, intento no deixar-me portar i esperar que arribi el moment mes tècnic del circuit. 
Vaig trobant bones sensacions, comencem una pujada que es deixa córrer i en aquest terreny em noto molt millor, no se si podia aguantar molta estona el ritme que portaven al pla. Els quilometres van passant entre corriols, alguna pujada i baixades tècniques en algun cas, però molt rapides. 

En algun moment de la cursa faig càlculs d'en quina posició estic, no acabo de recordar els corredors que tenia davant. Es una carrera on tot passa molt ràpid, però la veritat és que a mi a partir del quilometre 10 sem està fent etern. Sembla una cosa estranya però no crec que u sigui tant, potser serà una qüestió de cap, al final és qui mana amb tot això. Les carreres tan rapides per mi són molt llargues, has d'anar a un ritme alt si vols mantenir la posició, no et pots despistar i no tens temps per baixar el ritme. En una carrera de 100km tot va més lent, saps que tens molt temps per recuperar posicions, només és qüestió de seguir el teu ritme, i a mi em va molt millor aquesta calma. En carreres lentes el temps em passa mes ràpid.
 
Però ara no es moment de calma, ja queda poc i m'estan apretant fort, veig que els dos corredors del meu davant no paren a l'avituallament i imagino que els que m'estant seguint d'aprop tampoc u faran, així que gass, es moment de treure el que queda. Sembla que estem obrint distancies amb els corredors que ens segueixen u juntament amb un altre estem afrontant els últims quilometres.
Ens trobem al km 15 i el ritme que portem es exagerat per mi, miro de treure tot el que tinc perquè se que queda poc, van passant els metres i vaig veient clar que la meta no estarà al km 16, sinó que encara queda bastant per arribar a Oliana, miro endarrere, veig que els perseguidors estan molt lluny i dono la batalla per perduda amb el corredor que anàvem junts, la veritat que no em veig amb forces d'aguantar un altre quilometre a aquet ritme, afluixo en els últims metres i finalment entro a la meta en la 7ena posició en la general. Una estona més tard em donaré conte que he entrat 3er sènior, i m'alegro d'haver fet aquests últims quilometres tant ràpids i no haver donat opcions als corredors que ens perseguien.
 

Al final una carrera on el perfil no era del meu gust, però un podi que sempre esta bé, a més he pogut disfrutar d'un bon recorregut amb alguna baixada que mà sorprès i una gran jornada de dissabte amb una molt bona organització de la cursa.



Salud i gass.
 

divendres, 18 d’abril de 2014

Ruta circular a Luchon 107km - 1575m d+.

Aquest cop tocava ruta amb bici de carretera, sense pressions, sense penjar-nos cap dorsal, només escapant de la pluja que anuncien per la Vall d'Aran durant el dia d'avui.

Farem una circular sortint i arribant a Luchon, pujant el Port de Peyresourde 1569m. De camí a Luchon anem deixant els núvols endarrere, el cel esta seré cap a la zona que ens dirigim.

10:30 del matí, sortim de Luchon i el primer que ens trobarem serà la pujada al Port de Peyresourde, la pujada més dura del dia, però sabem que un cop superat aquet desnivell ja tindrem molta feina feta. En total seran 15km on haurem d'ascendir els 939m positius amb un 6'1% de grau d'inclinació mitja.

En poc més d'una hora ens trobem al punt més alt de la ruta, disfrutant d'unes bones vistes des del Peyresourde, una pujada llarga però en cap cas molt complicada, en tots moments es deixa fer.
Ens trobem aprop de l'estació de Peyregudes i l'estat de les pistes ens mostra que la temporada d'hivern ja està arribant al seu final.
Temps per recuperar una mica de forces, menjar i beure sense perdre molt temps i abrigants per afrontar el llarg descens que ens conduirà fins Arreau, el moment de descarregar adrenalina baixant. Gass...


Un llarg descens superant els 70km/h en algun cas i ja estem a Arreau al quilometre 32 de la nostra ruta, a partir d'ara ja tot serà planejar una mica mes, amb alguns trams de pujada però sense ser molt exagerats.





Per aquesta zona la primavera ja fa dies que ha arribat, es nota amb el verd del paisatge i l'altura que té l'herba en algunes zones. Sense quasi trobar cap cotxe en cap tram anem sumant quilometres, passant per diferents poblets. Ja hem deixat endarrere Serrancolin, Montegut i diversos poblets. El temps ens està regalant un gran dia el sol, fa una bona estona que brilla damunt nostre, la temperatura és perfecta.




Més u menys a partir del quilometre 60 ens trobem amb una mica mes de dificultats, el vent ens bufa de cara i amb ganes, això fa complicat poder avançar còmodament, i ens obliga a fer relleus per tal de poder superar aquest moment. Sort que el vent calma, i entrem en una zona més tranquil·la on podem avançar sense haver de fer tant esforç. El vent ens ha fet empènyer de valent, però ara respirem més tranquils en veure que a parat, som conscients que amb aquestes condicions seria molt dur arribar a Luchon, ja que encara ens queda una bon grapat de quilòmetres.

El dia ha aguantat perfectament, però a l'altura de Saint Beat ja veiem que cap a on ens dirigim la tormenta sembla bastant clara, anem parlant entre nosaltres de si estarà plovent o no, sembla que el dia ha aguantat però encara ens reserva una sorpresa final.

Ens trobem a només 5km de Luchon i ara sí que ja i som a dins, ens trobem sota una tormenta exagerada, la cortina d'aigua no ens deixa veure res, només de tant en tant es pot endevinar el poble al nostre davant, sembla que no arriba mai. Traiem les ultimes forces que ens queden per arribar al pàrquing on tenim la furgo el més ràpid possible, 5 minuts després d'arribar al final de la nostra ruta el sol trona a brillar damunt nostre i ens torna a regalar un dia excel·lent.


Al final a sortir una bona ruta, quasi hem aconseguit l'objectiu d'escapar de la pluja. Al final han sortit un total de 107km, amb un desnivell positiu de 1575m i un temps de 4h25m. Un gran entreno de cara a l'estiu que cada cop és més evident que ja el tenim aquí.

Salud i gass.


dijous, 10 d’abril de 2014

Trail Vall d'Ager

Canvi de xip, encara ens queden uns dies de temporada però la neu ja comença a perdre terreny, les condicions ja no són molt favorables per poder fer splitboard. Les altes temperatures dels últims dies estan deixant la muntanya impracticable, pues ara si, a arribat el moment de començar a pensar amb una nova temporada de carreres de muntanya.
Durant l'hivern e pogut anar sortint a entrenar però les condicions de la Vall són complicades per córrer, i mes arribant a casa quan ja és fosc pràcticament cada dia. Però es el preu a pagar per poder gaudir de la neu durant tot l'hivern i poder viure grans moments durant la temporada, alguns grans dies de neu pols d'aquest any ja no ens els treu ningú.

Diumenge dia 6 arriba el moment de canviar el rumb el moment de començar a córrer, encara descol·locat pel canvi de clima que tenim entre la Vall d'Aran i Àger em penjo el primer dorsal de la temporada. Disposat a recórrer els 30km i 1800m d+ que ens tenen preparats per la zona del Montsec.

Són les 9:30 i ens trobem tots sota l'arc de sortida, compartint les ultimes impressions amb en Xevi Daniel, que hem vingut junts des de la Vall. També es moment de retrobar-te amb companys coneguts en altres carreres i desitjar-te sort, moments abans de la sortida.


3, 2, 1 Gass...

Xoan recorda no sortir ràpid, "pensava abans de sortir", però no i a manera.
Tot i no ser exagerada la sortida ens escapem un bon grup de corredors, aquí comencen els dubtes.
Sortim els del recorregut llarg i el curt junts, i dels més u menys 20 corredors que ens hem escapat no tinc molt clar quants són de la meva carrera.
Això passa en moltes carreres, ja m'imagino que als organitzadors els fa molta gràcia penjar una foto amb molta gent a la sortida i tot això, però pels corredors almenys per mi es un desastre, seria millor les sortides esglaonades i així saps perfectament on et trobes i a quin ritme va la teva cursa.

Van passant el quilometres i en un principi les sensacions no són del tot dolentes, fins a arribar al quilòmetre 5. Començo a notar punxades a la panxa, però no sembla res greu, de totes maneres baixo una mica el ritme i intento respirar millor, a poc a poc vaig recuperant.

Arribem al segon control al km 11, aquí ens dividim amb els de la curta, i sorpresa, al grup que anàvem més ràpid som la majoria gent de la cursa llarga. Surto del control pensant que aquesta gent de per aquí abaix ja fa molts dies que corren, van molt forts.
Continuo al meu ritme ajuntant-me en algun moment amb algun corredor. Passen els quilometres i ja veig que avui tocarà patir de veritat, no vaig gens còmode en cap moment, i la pujada només a fet que començar, a mes el Monsec es veu alt i lluny ara mateix.
El sol estar cremant damunt meu com si em vulgues fer pagar tots aquests dies d'hivern que me queixat perquè no sortia, la calor comença a ser important, just ara en el moment que estic en el pitjor tram del recorregut.

Els quilometres van passant lentament ara mateix, la pujada es fa més dura de l'esperat, uff fa falta fer molt desnivell encara aquest any per ficar les cames a to. Cada cop veig més aprop el final, no sense patir arribo dalt de la carena, ara un tram mes u menys pla, abans de la ultima baixada. Les cames no acaben de funcionar, i tinc que anar combinant caminar i córrer.
Les vistes des d'aquest punt són impressionants, aquest tram em permet gaudir del paisatge, ja que mentre pujava era complicat.

I ara si el tram que estava esperant, començo la baixada, però no amb les condicions que voldria, els problemes a les cames són constants tot i això intento gaudir el màxim dels corriols. Cal dir que el recorregut m'està sorprenent molt, i la baixada no decepciona gens.
Cada cop Ager esta més aprop, ja el puc veure al meu davant, ara només queda planejar els últims quilometres i entra a la meta amb un temps de 4h 2m i una bona 14ena posició. 


Avui no me trobat del tot bé durant la cursa, però aquest era un dels objectius de la carrera, anar trobant sensacions i conèixer en quin moment en trobava. A més això només a fet que començar i segurament ja vindran dies millors, almenys on pugui córrer mes còmode, i no anar esgotat tota l'estona. De moment anem sumant quilometres i desnivell, i anem preparant les cames de cara als objectius que me marcat per aquesta temporada.
 
Salud i gass.