Translate

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Trail Arbeca

El diumenge 27 se celebrava el trail d'Arbeca, una carrera de 27km i uns 900m de desnivell positiu, en un principi no era un recorregut que m'atreia molt, però aprofitant que havia d'estar el cap de setmana a Linyola era una bona idea anar el diumenge a córrer.
 
A les 9 del matí serà la sortida, així que una bona estona abans ja estic a Arbeca per recollir el dorsal i poder calenta, suposo que la carrera serà molt rapida i millor que no em pilli desprevingut. 
Des de bon matí que les sensacions no són molt bones, igual no estic en un bon moment per córrer avui, no estic del tot motivat, i sembla que encara arrossego fort la festa del divendres, continuo pensant amb seguir la mateixa estratègia que tenia planejada per aquesta cursa, provaré de seguir el ritme dels primers al principi, i anar valorant com em trobo. No estic acostumat a córrer per pla i em fa por que el ritme sigui molt alt i no poder aguantar.

Quant estic recollint el dorsal m'emporto una bona sorpresa, em trobo a en Xavi amb el qual vam compartir molts quilòmetres i vam entrar junts a la UTBCN, ens saludem i anem a calenta mentre anem comentant com a anat l'estiu i mirant ja cap a futures carreres on coincidirem. 
Després d'una breu explicació dels organitzadors, ens plantem a la sortida.

En un principi em puc col·locar amb el grup de davant, el ritme no és molt exagerat i estic convençut de poder aguantar. Així passen els primer quilometres, ens hem escapat uns 5 corredors però un bon grup ens segueix de molt aprop. Els problemes comencen a arribar ven aviat, noto les cames molt pesades i vaig molt mes cansat que de costum, a mes tinc molta calor i això no m'ajuda gens, intento mantenir el ritme però cada cop perdo més el contacte amb els primers.  

Les coses semblen que avui no aniran pas com avia planejat, ara toca canviar de tàctica, veig que no puc i m'esta costant molt moure les cames, aprofito els avituallaments al màxim per menjar i hidratar-me, ja que avui farà falta tot per poder arribar al final, però les bones sensacions no arriben en cap moment i ja tinc clar que avui toca sobreviure. 

Cada vegada el ritme és més baix i per si no en tenia prou m'esta agafant "flato" cada dos per tres, joder avui res surt bé. Intento passar tots aquests mals moments de la millor manera però els quilometres s'estan fent eterns, cada cop que miro el rellotge em desmoralitzo més. 




Finalment veig Arbeca davant meu, però encara queda el pitjor del recorregut, un parell de quilòmetres plans i per asfalt, es fan eterns però puc arribar a la meta amb un temps de 2h 28m i la 14ena posició.
L'única alegria del dia la tinc al arribar, vaig a veure a en Xavi i em diu que a pogut aguantar el ritme i que finalment a fet 2on, almenys una bona noticia que m'alegra.

Gens satisfet de com a anat la cursa i no pas perquè volia quedar més endavant, sinó perquè avui en cap moment de la carrera he disfrutat i això és el mes preocupant, al final si corro és per pasareu be i avui la veritat es que u he passat fatal.  
Ja tenia pensat que aquesta seria la ultima carrera de la temporada, però ara u tinc claríssim, em sembla que ha arribat el moment de descansar, començar a pensar amb la neu i anar planejant la següent temporada, que espero que sigui igual o millor que aquesta. 

Salud i gass.



diumenge, 20 d’octubre de 2013

Trail Comtes d'Erill

Divendres dia 11/10/2013 quedo amb en Jakob per entrenar una estona per la Vall d'Aran i em comenta que demà anirà al Pont de Suert a fer el trail dels Comtes d'Erill, són 18km 980m d+. Jo no tenia pensat córrer aquesta carrera, desprès de l'estiu que porto em fa falta descansar. A més avui ve de visita el Pau i demà volem fer algun cim.
Continuem entrenant i cada cop li dono més voltes a la cursa, i si truco al Pau i li comento? va, quant estigui a casa u pensaré millor. 




I aquí ens teniu, a les 7h del matí i amb un fred de deu, ens plantem a Pont de Suert per poder ser inscrits a la cursa.
Temps per canviar-nos, fer un te i poca cosa mes. Abans que donin el tret de sortida aprofito per saludar al Carles i al Raül de Linyola, ells provaran sort a la Ultra Trail, a mi a aquestes alçades de temporada se'm fa dur tornar a córrer carreres tan llargues, els dono els meus ànims i desprès de comentar la jugada amb el Jakob em disposo a agafar un bon lloc en la sortida. 

Són les 8h del matí i el fred es fa notar i molt a la línia de sortida, però ara no és moment de pensar amb això, el cap esta totalment concentrat amb córrer. Els últims dies no he estat pensant amb cap carrera, ni en entrenar res especific per avui, tot ha sigut molt ràpid, però ara mateix amb el dorsal penjat i a punt de sortir, només puc pensar amb tirar el més fort possible.

Donen la sortida i des dels primers passos de la cursa em col·loco a la primera posició, el ritme que porto no és molt exagerat i em veig capaç de mantenir-lo una bona estona, m'estic trobant molt còmode. Passen els primers quilometres i continuo igual, per darrere meu sóc conscient d'algun atac que fan alguns corredors, fins i tot noto la presencià d'un d'ells molt aprop, però de seguida torno a estar sol. Passats els primers moments de la cursa sembla que tot es va ficant al seu lloc, vaig agafant una mica de distància però un grupet de corredors no em perden de vista en cap moment. 

I aquí arriba la primera liada del dia, de cop i volta no veig marques enlloc, em giro i veig dos corredors que van pel camí bo, em criden per indicar-me per on és, i m'entre m'estic lamentant per l'error, vaig al camí que toca. Aquest cop sí que ha sigut culpa meu, un cop arribo al lloc per on havia d'anar, em dono conte que el camí era evident. Aquesta capacitat per perdre el món de vista quan estic corrent, aquest cop mà jugat una mala passada.
Agrair als dos corredors que de seguida que han vist que m'avia equivocat han cridat per què em dónes conte de l'error. Ara vaig tercer i tindre que recuperar la distància perduda, però pocs metres desprès i fen un sobre esforç em torno a col·locar primer, augmento el ritme per mirar d'escapar-me.

Arriba el tram de pujada que ens portara a Irgo, faig el primer tram corrent i fixant-me bé en les marques, no em vull tornar a perdre, en algun punt esta un mica confús, ja que es camp a traves i no veig dues marques seguides, em vaig fixant amb el camí i finalment arribo a Irgo on tenim l'avituallament. Temps just per agafar un parell de plàtans i hidratam una mica, sense perdre temps surto del poble per continuar la pujada, vaig combinant entre córrer i caminar el mes ràpid que puc. 


La pujada ja ha acabat, aquest és per mi un dels punts claus de la carrera, volia arribar aquí i veure com estava. I les coses no poden anar millor, sembla que he augmentat la distancia, fa estona que no veig a ningú, a més ara em trobo bastant bé i amb moles forces per afrontar l'últim tram, però un cop començo a córrer pel pla tornen els problemes. El camí és estret, a la meva dreta un marge, a l'esquerra una paret de pedres i davant meu un ramat de vaques que no em deixa passar, amb l'ajuda del pastor anem mirant de fer-les córrer per tal que jo pugui adelantar, es impossible, continuo caminant darrere elles fins a arribar a un punt on el pasto em diu que si vaig per fora les podré passar, no se si és pitjor, em fico dins uns arbustos i saltant com puc aconsegueixo passar-les, això si amb totes les cames marcades i plenes de sang. 

Superat el problema de les vaques torno a agafar un bon ritme i miro d'apretar a la baixada fins a arribar a l'ermita, a partir d'aquí i desprès d'un petit fallo de recorregut però sense perdre gaire temps, agafem un corriol de baixada més tècnic, en aquest punt és on millor m'ho estic passant una bona baixada i bastant exigent que ens conduirà fins l'ultimà part de traçat.

Baixo a un bon ritme aquesta part, però quant ja estic quasi al final la torno a liar i aquest cop és més preocupant, torno a perdre el camí, aquí sí que haig de dir que no he vist cap marca i he agafat el camí que a mi mà semblat més evident, però no era aquest, faig un bon tram sense veure marques i decideixo donar la volta i buscar el camí correcte, arribo al punt on m'he perdut al mateix temps que arriba un corredor, li pregunto si és el segon, em diu que si, amb part això em deixa més tranquil, he perdut la distància que tenia, però no la primera posició.

Queda uns 5 km i ara tocara torna a apretar de veritat i no cometre cap més error si vull guanyar la carrera. Augmento el ritme, per poder recuperar distancia, a aquestes alçades de la cursa cada cop costa més escapar-se.
Puc mantenir la distancia amb el segon corredor, i als últims quilometres ja he perdut contacte amb ell, arribo als últims 2km de la cursa i aquí ja em començo a tranquil·litzar, ara ja u veig clar i Pont de Suert ja esta davant meu. Últim esforç per arribar al poble i poder entrar primer al Trail dels Comtes d'Erill.

Al final molt content per la victorià i sobretot per haver disfrutat d'una molt bona carrera de muntanya, haig de dir que tot i alguns problemes en les marques en alguns trams i que igual sortir a les 8h del matí és una mica aviat per una carrera de 18km. Haig de felicitar a l'organització, el circuit mà semblat perfecte, només els quilòmetres inevitables per pista i tota la resta per corriols i camp a traves, amb alguna part del circuit bastant tècnic, és d'agrair que quant t'apuntes a una carrera de muntanya que aquesta sigui així, ja que moltes no u compleixen i et fas un fart de córrer per pista.
Felicitar a l'organització perquè un cop tots els corredors vam arribar a la meta, dos voluntaris van recollir rapidament totes les marques i qualsevol cosa que tingues a veure amb la cursa, aixo u tindrien que aprendre els organitzadors de moltes curses, és una llastima sortir a entrenar i trobar-te marques de carreres que fa mesos van acabar.
Així que espero que continuïn amb aquestes ganes i per la temporada que ve ens tornin a oferir una altra gran carrera com aquesta.

Salud i gass



dijous, 10 d’octubre de 2013

DEMENCIAL CLIMBERS



Sembla que el fred comença arribar al Pirineu, però segurament tornaran les temperatures suaus. Passarem hores mirant els mil i un partes meteorològics esperant les primeres nevades, ens creurem els que diuen que nevara molt aquest any i els que diuen que el fred serà terrible, també escoltarem "ni que sigui sense voler", aquells que no porten tant bones notícies, els que diuen que aquest any no toca, que si arriba la neu arribara tard.

Però nosaltres per si un cas ja comencem a ocupar una part del nostre cervell a pensar amb la neu, amb aquells dies de powder, aquelles travessies que ens ajuden a descobrir llocs increïbles i sobretot aquells dies gaudint junts del que mes ens agrada. 

Encara no hem guardat les bicis, els caiacs, les bambes de córrer, ni res del material d'estiu, però cada cop que passem per davant de la spltboard o els esquis ja comencem a pensar possibles muntanyes per fer aquest any, a quins refugis farem nit, quina serà la travessia de la setmana següent... 

Ara ens trobem en aquella època on es comencen a forjar les rutes de l'hivern, on cada vegada que ens trobem les converses giren entorna a si aquest any anirem a aquest cim, farem nit a aquell refu o repetirem aquell indret que tant ens agrada. 

Així que sense perdre de vista algun dels últims objectius que encara tenim per la temporada d'estiu, comencem a pensar ja amb la temporada 2013/2014 que esperem que sigui tant o més bona que la passada, per la nostra part intentarem continuar sortint a la muntanya tot el que puguem i gaudint dels màxim de dies de powder possibles, els quals esperem que siguin molts. 
I si tot va bé esperem poder tornar a organitzar la concentració de splitboard i ski freeride que aquest any ja cumplira la tercera edició.
 
De moment i per començar a calenta motors aquí us deixo el vídeo que vam gravar durant la temporada passada que combina alguns dels dies de travessia, amb els millors moments de neu pols que vam poder disfrutar la increïble temporada anterior.

DEMENCIAL CLIMBERS 

     

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Vertical Aran

III Vertical Aran
II Memorial Tonet

Kms: 4'8.
Desnivell positiu: 1200m.
Posició: 13er.

Un any mes arriba la vertical d'Aran, la temporada de carreres de muntanya ja s'esta acabant i les forces comencen a estar justes, però encara queda una mica d'energia per poder córrer alguna carrera i mes si la fan a casa.

Diumenge 6 d'octubre, a les vuit del mati les coses no pinten molt bé, el dia sa aixecat amb molts núvols i esta plovent, les previsions anuncien que el temps millorara però de moment la cosa té mala pinta. Mentre estic esmorzant i preparant-me sembla que millora, almenys ja no plou.

Estem a Vielha a la plaça, tots mirant cap al cel a veure si els núvols s'escampen, o almenys ens deixin una mica de tregua per poder pujar amb condicions. Alguna clariana sí que sembla que vol obrir i es decideix que sortirem un quart d'hora més tard del previst, per veure si el dia es decideix a millorar. 

A les 10:15h i amb el cel encara ennuvolat es dona el tret de sortida, primer tram tots junts caminant per dins de Vielha, farem la sortida neutralitzada fins a arribar a la rotonda de l'entrada al poble allí comença la cursa.
Primera pujada fins a Gausac, el ritme no és molt dur en aquest primer tram, però de seguida es veu que avui tindrem molta gent que anirà fort en aquesta carrera, decideixo agafar el meu ritme i anar pujant fins a Casau. En aquest punt ja sa format dos grups i tinc claríssim que avui tindre que apretar fort les dents si em vull mantenir amb els de davant.



Conec perfectament el traçat i sóc molt conscient de què em queda per davant, aixo no m'ajuda gens en el primer tram de la vertical, ja que les sensacions no són gens bones, vaig molt ofegat, les cames sembla que volen pujar, però cada cop em falta més l'aire, als trams que tenia pensat córrer sem fa impossible, només els puc aprofitar per respirar. Sempre sem fan difícils aquest tipus de carreres tan explosives però avui és especialment dur. 

Arribo a l'avituallament, això em tranquil·litza ja queda menys. Veig al Manu que esta esperant amb una coca-cola, sense parar faig un glop i la canvio més endavant per una aigua, rebo els crits d'ànims de la gent que esta allí i continuo. 
Sembla que estic recuperant una mica, ara em començo a trobar millor i ja estic escoltant al Tuk, el meu gos, que a vingut amb l'Ana, sembla que no estar gens content d'estar lligat, i no poder pujar corrent.






Arriba la segona part de la cursa, aquesta part m'agrada més, fa estona estava desitjant arribar aquí, les forces estan justes, però ara és el moment que millor em trobo de tot el mati. Entre els núvols anem pujant al Moncorbison, per darrere tinc un parell de corredors, les distancies es mantenen des de fa molta estona, per davant tinc dos corredors més, un fa estona que esta baixant el ritme tot i això veig molt complicat poder agafar-lo, l'altre el conec perfectament, és el Jaime, tinc clar que no serà gens fàcil poder contactar amb ell.


Les posicions ja sembla que és mantindran així, l'últim tram el faig el mes ràpid que puc però es impossible agafar als de davant, la temperatura cada cop és més baixa i el cim cada cop és mes aprop. Passo els últims metres amb els ànims de la gent que esta aguantant el fred dalt del cim i al final entro amb un temps de 59 minuts i una bona 13ena posició.


Una altra bona carrera a la Vall d'Aran, no és el tipus de carreres que mes m'agrada a mi, però sempre esta bé poder disfrutar d'una pujada al Montcurbison amb un bon ambient, tot i que el dia no va acompanyar.  

Salud i gass.