Ribalera 2013

Dissabte dia 15 de juny, ja a Tírvia, tot preparat per tornar a córrer amb prou garanties. 

Els últims dies e pogut tornar a entrenar amb normalitat, sembla que els problemes del genoll ja son historia. Mes motivat que mai em disposo a córrer la Ribalera. 

Primer que tot busquem un bon lloc per aparcar la furgoneta, i trobem un racó perfecte, unes bones vistes i molt aprop de la sortida. 

Ara nomes queda recollir el dorsal, fer una birra al bar del poble, anar al briefing, un bon sopar i a dormir que demà faran falta moltes forces.

La Ribalera es una cursa d'alta muntanya que es disputa a la Vall de Farrera al Pallars Sobirà, amb arribada i sortida al petit poble de Tírvia. El traçat transcorre per indrets privilegiats, camins verges i en alguns casos desconeguts, pocs trams son per pista forestal i pràcticament no es trepitja ciment. Dir que es una carrera amb uns desnivells molt durs i unes baixades bastant tècniques, en fi una carrera molt divertida i on pots gaudir d'unes vistes privilegiades, però a la vegada una carrera molt exigent.

Localització: Tírvia
Data: 16 de Juny de 2013
Sortida / Arribada: Tírvia
Hora: 7:00h
Distància: 38km
Cota màxima: 2789 m (Cim del Salòria)
Cota mínima: 950 m
% Camins: 80%
% Camp a través: 15%
% Pista forestal: 5%
Desnivell Positiu Acumulat: 2800 m
Temps límit: 9h
Avituallaments: 13

 

Tindrem que ascendir al  cim del Farro (1653m), de Màniga (2515m), del Covil (2588m) i del Salòria (2789m). La meva participació en aquesta carrera la podria descriure amb tres parts ben diferenciades.

Primera part:

 

Em planto a la línia de sortida, allí em trobo al Raul i el Carles corredors del CELI de Linyola amb qui comparteixo una estona abans de que donin el tret de sortida, també amb el Miguel de la Vall amb qui fem els últims comentaris sobre la carrera. 

Donen el tret de sortida i allí canvia totalment el meu plantejament de la carrera, pensava sortir molt tranquil i anar agafant el ritme durant els primers quilometres, però surto mes ràpid de lo previst i m'escapo amb un grup de 4 corredors. 

Em dono conte de seguida que el ritme es alt i que la resta de corredors s'han quedat endarrere, decideixo ficar-me a un ritme mes còmode i em quedo en solitari amb un grup de 4 davant meu i la resta darrera, aixi correré tota la primera part de la cursa.

Vaig passant els quilometres corrent amb solitari, bastant sorprès i una mica asustat, no puc parar de pensar que igual e sortit molt fort, m'estranya molt la posició on estic però em trobo molt còmode i de moment el cos respon perfectament. Aixi arribo fins al coll de Màniga, d'allí pujo cap al Pic de Màniga i ja fa una estona estic observant el Salòria, la pujada asusta una mica però em noto amb molta confiança. 

Moments abans d'encarar la pujada comencen els primers problemes, busco a la butxaca de darrera els pantalons i merda, e perdut els gels que tenia, no es bon moment per lamentar-se ara toca pujar i no pensar. L'ascensió al Salòria, el tram mes alt del traçat em deixa força tocat, a partir d'aquí comença una altra part de la cursa.

 

Segona part:
 

Tocat desprès de la duresa de la pujada començo a baixar, al principi tot sembla anar be, puc agafar una mica de forces, les vistes increïbles també ajuden a recuperar-me, però de cop i volta el genoll em dona el primer avis, una punxada em recorda que no puc apretar, aixi que decideixo relaxar el ritme i baixo tranquil·lament. Quant arribo al coll de Conflent ja ma agafat el corredor que venia al meu darrera, junts correrem els següent quilometres, em comenta que ve un altre corredor bastant fort al nostre darrera i desprès de parlar una estona comença a tirar, jo decideixo reservar una mica, em sembla que em comença a fallar les forces. 

Arriba el que serà per mi el tram mes complicat de tots, fins arribar a Font Negra u passo realment malament, en alguns trams noto el cor que em ressona dins el cervell, estic bastant esgotat i em preocupa que hagi tirat maça fort a la primera part. Però tinc una mica d'esperança, se que desprès del quilometre 25 tot es baixada i allí ja veure com em trobo. Amb problemes i ja a la 7na posició arribo a Font Negra.

 

Tercera part:

Ara ja casi tot el que queda de traçat es baixada, tret d'algun tram de pujada traïdora. Les forces sembla que es recuperen i em començo a notar fort, ja puc tornar a córrer. En aquest tram de la cursa ens ajuntem amb els de la carrera de 23km, vaig passant corredors d'aquesta cursa i aixo em va distraient i motivant. 

La confiança torna a ser forta, estic baixant be i ara tinc clar que l'objectiu es mantenir aquesta molt bona posició. 

Passo tot l'ultim tram passant als corredors de l'altra cursa i rebent els seus ànims, aixo em dona el punt de força que em fa falta. Cada cop estic mes aprop d'arribar a Tírvia i donar per acabada la carrera, però encara em tocara apretar els últims quilometres ja que el corredor que ve al meu darrera cada vegada esta mes aprop i m'obliga a tirar molt en l'ultim tram, que ens regala una pujada que en aquest moment es fa molt dura.

Al final puc mantenir la 7na posició, amb un temps de 5h 29m. Una gran carrera que em servira per agafar molta confiança de cara als següent reptes de l'estiu, i un cop mes em demostra que el camí es bo, però cal continuar entrenant fort per seguir evolucionant.  

Donar les gracies a tots els voluntaris i organitzadors de la carrera, al igual que a tota la gent que no va deixar de donar-nos ànims en tot el traçat, una molt bona carrera de muntanya amb una paisatge brutal i una organització perfecta. Espero poder repetir la següent temporada.
 

Salud i gas.